Per Manuel Albaladejo Vivero. Publica CSIC, Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Madrid, 2012). Pàgines: 224. Preu: 18 €. Vegeu-ne la fitxa.
Contingut: Prólogo.- Abreviaturas bibliográficas.- Léxico.- Conclusiones.- Cartografía.- Bibliografía.- Índices: índice de accidentes geográficos.- Índices de castella.- Índices de centros urbanos.- Índice de etnóminos.- Índice de mansiones.- Índice general
Revista de l’Acadèmia de la Llingua Asturiana. Publica: Academia de la Llingua Asturiana (Gijón, 2012). Preu: 10 €.
Contingut:
Los problemas de la diptongación de asturleonés a la luz de la romanística. Fernando Sánchez Miret, Pàg.: 11-33
L’antroponimia asturiana y el procesu de castellanización documental. Ana María Cano González, Pàg.: 35-48
La toponimia de Cantabria vista dende l’asturiana. Xosé Lluis García Arias, Pàg.: 49-70
Onimia empresarial asturiana: el sector del vinu y de la sidra. Clara Elena Prieto Entrialgo, Pàg.: 75-92
Los topónimos asturianos Tamoca/Caloca. Martín Sevilla Rodríguez, Pàg.: 71-73
Toponimia y antroponimia en la zona de Las Médulas (León). Fernando Bello Garnelo, Pàg.: 93-115
Los llugares de pasu. Una aproximación antrópica cola toponimia. Xabiel Fernández García, Pàg.: 117-123
La estructura de la ‘frase nominal’ en asturiano. José Luis González Escribano, Pàg.125-161
Estudio codicológico sobre el Libro del Prior. C. García-Sampedro, Pàg.: 125-161
La lliteratura de les escritores asturianes. Perspectives d’un trabayu d’investigación sociollingüística. Xuan Santori Vázquez-Azpiri, Pàg.: 163-181
L’artículu 5.2. del Estatutu d’Autonomía de Castiella y Lleón. Nicolás Bartolomé Pérez, Pàg.: 205-228
La llingua asturiana na televisión autonómica. Presencia, audiencia y estándar. Cristobal Ruitiña, Pàg.: 229-246
Per Damaris Nübling, Fabian Fahlbusch i Rita Heuser.
Publica Gunter Narr Verlag (Tubinga, 2012).
Preu: 24.99 €.
Analitza els noms propis (noms i també renoms) en alemany i en fa una anàlisi de les seves característiques.
A més, s’ocupa també del noms dels animals (zoònims), noms comercials, noms d’objectes (per exemple, béns, obres art), o fets històrics, com els fets de l’11 de setembre a Nova York, o fenòmens naturals.
Edició a cura de Manfred Niemeyer. De Gruyter (Berlin, 2012). Preu: 129.95 €. Articles d’ un grup d’investigadors que presenten un recull toponomàstic amb explicacions etimològiques, històriques i referències bibliogràfiques. Conté uns 3.000 topònims de l’àrea lingüística germànica.
Per Fahlbusch Fabian, Rita Heuser, Jessica Nowak, i M. Schmuck. Nou volum del Deutscher Familiennamenatlas. De Gruyter (Berlin, 2012). Preu: 299 €.
L’obra completa treballa amb més de mil mapes i comentaris que documenten els cognoms d’Alemanya, tant estadísticament com pel que fa a la seva distribució geogràfica. Un atles on es tracten diferents aspectes lingüístics dels cognoms amb dades culturals i històriques ben documentades.
Un llibre de Xosé Vidal Pérez.
«Os topónimos, os nomes dos lugares, das terras de labor, dos montes, dos regos, dos ríos, dos areais, do litoral marítimo, etc., forman parte do patrimonio histórico e cultural do país.[…]»
Entrevista a Xosé vidal Pérez, autor de “Laxe no seus nomes” a “La Voz de Galicia” sobre el seu llibre: «A toponímia cambiou pola súa transmisión oral».
Consulteu en PDF la Catalogación Toponímica del concello de Laxa:
http://www.concellodelaxe.com/media/documentos/Toponimia_Laxe.pdf
La toponímia dels antics pescadors de Calella de Palafrugell (105 senyes de pesca), per Gerard Pareras Niell (Palafrugell, 2012). Treball de recerca d’un estudiant de l’IES Frederic Martí Carreras de Palafrugell, amb l’assessorament del Museu de la Pesca. Pàg.: 55.
«[…] Les senyes eren les referències geogràfiques que empraven els pescadors artesanals per ubicar en el mar un calador de pesca. A partir de la triangulació de diferents referències visuals de la costa (edificis, muntanyes, carreteres, etc.) aconseguien localitzar els llocs més adients per calar els ormeigs i aconseguir una bona pesquera.[…].» Ressenya del Museu de la Pesca de Palamós. Font: Museu de la pesca.
Es pot consultar aquesta referència a Documare. Centre de Documentació de la Pesca i el Mar.
Hi podeu trobar també la referència de diverses obres sobre toponímia litoral i marítima. (Vegeu els resultats de la cerca). Disposa també d’un fons cartogràfic amb cartes nàutiques antigues i modernes, plànols d’embarcacions, gravats, il·lustracions, etc.
La parròquia d’Encamp ha publicat la toponímia sobre ortofoto en versió PDF (juliol de 2011) i l’ofereix als usuaris des del seu web. Us el podeu descarregar prement aquí.
Josep M. de Casacuberta i Roger: sessió en memòria, que va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines el 25 de gener de 2011. Semblances biogràfiques ; 55. Institut d’Estudis Catalans, (Barcelona, 2011). Pàgines: 28.
Al l’apartat de publicacions del web de l’IEC us podeu descarregar els textos complets d’aquest homenatge, que són:
– Homenatge a Josep M. de Casacuberta i Roger (1897-1985), amb motiu del vint-i-cinquè aniversari del seu traspàs
Introducció, per Isidor Marí
Josep M. de Casacuberta i l’Institut d’Estudis Catalans, per Josep Moran
Josep M. de Casacuberta: patriota, editor i erudit, per Josep Massot
La seva vida i obra: Josep M. de Casacuberta
Dirigeixen el projecte Joan Veny i Lídia Pons (Universitat de Barcelona). Volum 3. Publica Institut d’Estudis Catalans (Barcelona, 2011). Pàgines: 323. Mapes: 194 (comparatius, fonètics, morfològics i lèxics). Preu: 24 €.
«En quins punts del domini lingüístic català en diuen domenge, del diumenge? On l’església és iclésia, iglésia o ilésia? La resposta a aquestes preguntes es pot trobar en el tercer volum del Petit atles lingüístic del domini català, de Joan Veny. […]» Llegiu-ne més. Font: IEC.
