Un recull de toponímia costanera del soci Cosme Aguiló.
Publica: Edicions Documenta Balear (Artà, 2011). Col·lecció: Arbre de Mar. Pàgines: 402. Preu: 32 euros.
Inclou 466 topònims de la costa d’Artà, 12 plànols desplegables i nombroses fotografies. El llibre va acompanyat d’un DVD.
Un llibre d’Enric Garcia-Pey. Menció del jurat de la Beca Montornès de recerca històrica 2010. Publica l’ajuntament de Montornès del Vallès (2011).
Recull més de 1.300 noms de la població, ordenats alfabèticament, més 120 fotografies i un mapa.
Es va presentar el 18 de març; a l’acte hi van assistir la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley; l’alcalde del municipi, Daniel Cortès; Nicolau Guanyabens, arxiver; l’autor i l’escriptor Ignasi Riera, que va prologar el llibre.
A càrrec d’Elena Martínez de Medina. Publica Euskaltzaindia, 2010. Col·lecció: Onomasticon Vasconiae. Editor: Euskaltzaindia, 2010. Recull de topònims de sis pobles: Amarita, Retana, Gamarra Mayor, Gamarra Menor, Miñano Mayor i Miñano Menor.
Preu: 20 €.
En castellà.
El segon volum del qual és autor Miquel Duran i que publica l’editorial Moll.
Tom II: Osteïctis (2a part).
Publica l’editorial Moll (Palma, 2011).
Col·lecció Monografies Científiques; 9.
Pàgines: 382.
Preu: 30 €.
Dr. Joan Veny, autor del pròleg al Tom I: «…que fa una revisió dels noms científics i vulgars dels nostres peixos, en ressegueix la seva transmissió amb labor detectivesca i en traça descripcions acurades i assequibles al lector mitjà, sense renunciar a les exigències científiques; un llibre fet per un rar centaure ictiòleg i lingüista, que farà les delícies dels que se senten atrets per les espècies marines i els seus significants, un doble tresor, etnogràfic i lingüístic, que hem de maldar per protegir i salvaguardar com la part més preuada del nostre patrimoni». Font: Ed. Moll.
Un llibre d’Antoni Cortés i Manyà, publicat per l’Ajuntament de Bot, el Consell Comarcal de la Terra Alta i el Centre d’Estudis de la Terra Alta. Edició de l’autor.
Es publica un joc de taula de l’Ajuntament per a impulsar la toponímia entre els alumnes de secundària. El Departament de Llengua Gallega aposta per a impulsar i difondre la recerca en toponímia des dels instituts per tal de preservar el patrimoni.
El joc, per a majors de 12 anys, permet conèixer l’entorn i l’onomàstica a partir d’un taulell en el qual hi ha representada la rosa dels vents i on, per grups, s’hi haurà d’anar construint un trencaclosques a partir de les peces aconseguides. Les peces es guanyen responent correctament per torns a les preguntes temàtiques sobre medi ambient, botànica, animals, gent i altres. Aquest joc es pot anar seguint només amb les preguntes, a mode de concurs.
El joc ha estat creat per Etnoga Patrimonio Cultural i amb la col·laboració de Xosé Ramón L. Boullón, Xulia Marqués, Luz Méndez i Gonzalo Navaza.
Publicat per Institut Cartogràfic de Catalunya, TERMCAT i Enciclopèdia Catalana (Barcelona, 2011). És el primer d’una col·lecció de quatre llibres que recolliran els termes de cartografia, fotogrametria, sistemes d’informació geogràfica i teledetecció, i que es publicaran entre 2011 i 2013. La gran evolució que han sofert aquestes disciplines en els darrers anys fan que la normalització de la terminologia tècnica esdevingui una eina imprescindible.
El primer diccionari publicat és el de cartografia — el precedent del qual és el diccionari de cartografia publicat l’any 1994 per Curial—. La coordinació i redacció d’aquesta obra ha comptat amb especialistes de cadascuna de les àrees: Josep M. Rabella, Josep M. Panareda i Graziana Ramazzini. S’hi ha introduït un total de 2.023 termes.
Cadascuna de les entrades del Diccionari terminològic de cartografia consten de: entrada amb indicació de gènere; equivalent del terme al castellà, francès, italià, anglès i alemany; l’àrea temàtica; una breu definició i, en alguns casos, notes i il·lustracions (n’hi ha 159, entre fotos, dibuixos i gràfics).
Hi trobareu a més índexs temàtics en cadascuna de les llengües esmentades, un índex de les il·lustracions, un annex amb els barbarismes i els errors habituals en el lèxic i el llenguatge cartogràfic i, per acabar, una bibliografia.
Es tracta del treball de tesi del doctor Joan Peytaví Deixona, de la Universitat de Perpinyà.
Publica: Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica (Barcelona, 2010).
Col·lecció: Treballs de l’Oficina d’Onomàstica; 20.
Pàgines: 892. Inclou un CD ROM.
Preu: 95 euros.
“L’estudi, que s’inscriu en el marc geogràfic nord-català;que reuneix les comarques de Rosselló, Vallespir, Conflent, Aspre, Capcir i Cerdanya; i que correspon al marc històric dels antics comtats de Rosselló i Cerdanya als segles XVI i XVIII, analitza els antropònims locals per als segles esmentats a tall d’exemple pel conjunt de Catalunya […]”. Font: IEC.
http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=novetats_editorials&subModuleName=darreres_novetats&idCatalogacio=12548
Tercera edició de l’enciclopèdia del lingüista David Crystal i el seu equip.
Publica Cambridge University Press (Cambridge, 2010).
La tercera edició de l’enciclopèdia del llenguatge de David Crystal està dividida en 11 parts i consta de 65 capítols. S’hi afegeixen, a més, els prefacis de la primera i la segona edició i els apèndixs de les llengües del móns, una bibliografia, etc. L’edició revisada d‘aquest clàssic de la lingüística incorpora les investigacions i les innovacions de les dues darreres dècades i s’han corregit els capítols dedicats a les noves tecnologies. Incorpora els mapes i els noms dels països actualitzats.
Us oferim els capítols principals i us en destaquem els relacionats amb l’onomàstica
Un llibre d’Eugeni Perea Simón. Associació d’Estudis Reusencs (Reus, 2010).
Pàgines: 320.
L’estudi del paisatge ha estat circumscrit, de manera tradicional i gairebé en exclusiva, a l’àrea de les ciències geogràfiques. Tanmateix, l’art, la literatura i la música l’han tingut sempre present com a referència pròpia o com a escenari del teatre humà, de manera que el seu bagatge cultural i creatiu igualment forma part de la configuració i percepció del món i la història. En aquest sentit, Cartografia literària del Camp de Tarragona posa sobre el mapa d’aquest territori bona part de la riquesa forjada per escriptors, pintors, músics i escultors, i acumulada en fons bibliogràfics i museístics, respecte a la visió del territori que tenen els creadors i artistes, des dels grans autors universals fins als diletans, l’obra culta i la popular. Per tot plegat, el mapa territorial que fins ara assenyalava només llocs, indrets, muntanyes, rius, etc., ara afegeix la vida creativa i espiritual donada per escriptors, poetes i artistes amb tot el seu color i tremp. L’àmbit d’aquest llibre és la geografia literària del Camp de Tarragona, amb setze pobles nuclears d’atracció –l’Aleixar, les Borges del Camp, Cambrils, Capafonts, el Coll de Balaguer, Constantí, Escornalbou, Farena, Maspujols, Mont-ral, Mont-roig, la Mussara, Prades, Reus, Riudoms i Salou–, però amb connexions amb el món de la cultura i l’humanisme de Catalunya i Europa, d’on sorgeix i on s’incardina. És un llibre que aplega l’obra d’autors i èpoques diverses i les interpreta fins que acaba configurant un retaule imaginatiu, viu i il·luminat del paisatge.
