Des de l’any 2018, les monografies de la Societat d’Onomàstica es publiquen en la col·lecció L’Estralla. Aquesta col·lecció pròpia és un projecte llargament anhelat a través del qual la Societat vol seguir executant un dels seus objectius estatutaris: l’edició d’obres monogràfiques dedicades a l’estudi onomàstic. Aquesta línia d’acció vol contribuir a eixamplar la migrada oferta que fins al moment present es detecta en matèria onomàstica en el mercat editorial, tot mantenint la ferma convicció de la rellevància cultural que suposa la difusió, en el sentit més ampli i més profund possible, dels treballs, els estudis i les recerques relacionades amb l’univers dels noms propis.

Si esteu interessats a publicar-hi un treball onomàstic ens podeu escriure a info@onomastica.cat i la Comissió de Publicacions avaluarà la seva idoneïtat per a la publicació.

La toponímia de Formentera

Amb el suport de

Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català

Sílvia J. Pínter i Soler
L’Estralla, 11. Barcelona: Societat d’Onomàstica, 2022, 190 p.

Amb el suport de

Manual per a l’elaboració de reculls onomàstics

Edició de Mar Batlle, Òscar Bagur i Pere Navarro
L’Estralla, 10. Barcelona: Societat d’Onomàstica, 2021, 244 p.

Edició electrònica d’accés obert

Presentació, Mar Batlle, Òscar Bagur i Pere Navarro, curadors
1 Apunts preliminars
1.1 Què és l’onomàstica?, Joan Tort
1.2 El naixement de l’onomàstica com a disciplina lingüística, Rosa Maria Anglès
1.3 El coneixement de la parla del lloc, Pere Navarro
1.4 El coneixement de la geografia del lloc, Joan Tort
2 Tipologia i estructura d’un recull onomàstic, Mar Batlle i Òscar Bagur
3 Selecció del corpus onomàstic, Sílvia Veà
4 Les fonts orals: el treball de camp, Sílvia Veà
5 Les fonts escrites, Eugeni Perea
6 Les eines informàtiques, Òscar Bagur i Mar Batlle
7 Llista de noms: redacció d’articles, Mar Batlle i Òscar Bagur
8  La transcripció fonètica, Pere Navarro
9  L’etimologia del nom propi, Joan Anton Rabella
10  L’estat de la recerca onomàstica, Pere Navarro
11 Obres de consulta, Albert Turull
12 Els estudis d’onomàstica romànica i l’onomàstica catalana, Emili Casanova

Amb la col·laboració de

Llengua, dialecte i frontera al Nord del país

Edició de Joan Peytaví Deixona & Jérémy Sardà
L’Estralla, 9. Barcelona / Perpinyà: Societat d’Onomàstica / PUP, 2022, 431 p.

Edició electrònica d’accés obert

Taula

Presentació

Ponència inaugural

Joan Peytaví Deixona, Catalunya del Nord, Catalunya Nord, Comtats, Rosselló, Roussillon, Pyrénées-Orientales, Catalogne française, Pays Catalan, etc. Assaig sobre la denominació de l’espai septentrional català

Onomàstica al nord de Catalunya:
Patronímia nord-catalana

Aymat Catafau, Sur un usage original des Comtés nord-catalans médiévaux : des noms de villages comme noms de baptême masculins et féminins (XIIe-XVe siècle)
Ventura Castellvell, El fogatge de 1515 a la Cerdanya
Àngela Buj Alfara & Jesús Bernat Agut, “Lingüistes pel carrer” a la Catalunya Nord
Miquel Sitjar i Serra, L’antropònim masculí Nuri. Història, evolució i pervivència
Pep Vila, Noms de les persones que intervenen en representacions amateurs de tres peces de teatre religiós popular a la Catalunya del Nord (segle XIX)

Toponímia nord-catalana

Xavier Planas Batlle, Joan Tort Donada, Jordi Corominas Dulcet & Pere Navarro Gómez, Els noms del tipus guill de la Costa Vermella i de la marina empordanesa com a clau per al reconeixement d’indrets amb aixaragallaments als territoris catalans
Antoni Jaquemot, Consideracions sobre els noms antics dels rius Tec i Tet
Renada-Laura Portet, Substrats preindoeuropeus nord-catalans i alguns de berbers amb parentiu evident
Marcel Deloncà, Anthroponymie et toponymie à Villelongue-de-la-Salanque (Roussillon) XVe-XVIIe siècles
Andreu Balent, El Roc del Castelló, La Tor de Querol (Cerdanya)

Onomàstica i fronteres

Núria Garcia-Quera, Proposta etimològica del segment –ull del topònim Talteüll
Sílvia Veà Vila, Topònims de frontera. El cas dels municipis veïns de Vinebre i la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre)
Vicent Terol i Reig, La toponímia de la frontera: la delimitació de termes de Villena (Corona de Castella) i Biar (Regne de València) en 1494
César López Leiva & Joan Tort i Donada, Toponímia i fronteres biogeogràfiques a La Rioja. Els noms de lloc com a eina per a la diferenciació dels paisatges vegetals
Míriam Almarcha París & Alà Baylac Ferrer, Els noms de carrers de Perpinyà i Andorra: tipologia, comparació, caracterització de dos espais fronterers catalans
Josep Marqués Meseguer, Jordi Pere Cerdà pam a pam. Relats d’una toponímia autobiogràfica i literària
Irene Muñoz i Pairet, L’espai i els personatges a Drames rurals (1902) i Solitud (1905), de Víctor Català

Onomàstica i diglòssia

Francesc Hernández Flor, El malnom en castellà a l’Horta de València com a marcatge expressiu i diferenciador
Pau Tomé i Dessy & Joan Tort i Donada, Reflexions teòriques a propòsit d’una toponímia de creació recent: els noms de les vies d’escalada
Miquel Adroher, Toponímia i premsa regional. L’Indépendant catalan dels Pirineus Orientals
Christian Lagarde, Per al (re)trobament d’una llengua i d’un entorn. Le Dictionnaire des noms de famille en Pays d’Oc d’Andrieu Lagarda

Ponència final

Felip Martèl, Occitan/Occitania, istòria de mots

Homenatges

Irene Munoz-Pairet, Renada Laura Portet, saviesa, intel·ligència i cor
Claudi Balaguer, Recordatori de Jordi Costa

Mirades sobre Emili Casanova en el seu 65è aniversari

Edició a cura de José Enrique Gargallo i Mar Batlle

L’Estralla, 8. Barcelona: Societat d’Onomàstica, 2021, 85 p.

Edició electrònica d’accés obert

Taula

José Enrique Gargallo i Mar Batlle, El nostre Emili Casanova (a manera de presentació)
Joseph Gulsoy, Carta a Emili Casanova
Maite Mollà, Emili Casanova: professor, acadèmic i amic
Aigües Vives Pérez, Creuar-se en la vida amb una persona com Emili
Jesús Bernat Agut, L’amor per la terra…, i per la gespa
Vicenç Maria Rosselló i Verger, Emili Casanova, artífex del Mestratge en Toponímia
Enric Ribes Marí, Emili Casanova, l’optimisme pragmàtic
Joan Anton Rabella, Emili Casanova, activista onomàstic
Joan Tort i Donada, Emili Casanova i la internacionalització de l’onomàstica catalana
Philip D. Rasico, Emili Casanova i l’Onomasticon Cataloniae
Maria-Reina Bastardas, Ana Mª Cano González i Jean Germain, Emili Casanova i l’antroponímia romànica
Joaquim Martí Mestre, Emili Casanova, estudiós de la gramàtica històrica catalana
Vicent F. Garcia Perales, Incursions filològiques i humanes amb el mestre Casanova
Imma Descals Camarasa, Emili Casanova, el lingüista apassionat de la Vall d’Albaida
Joan Veny, La vocació dialectològica d’Emili Casanova

Onomàstica de Castellvell del Camp i d’Almoster

Ramon Amigó
L’Estralla, 7. Barcelona: Societat d’Onomàstica, 2021, 193 p.

Edició electrònica d’accés obert

Toponímia històrica del terme de Figueres

Antoni Egea Codina
L’Estralla, 6. Barcelona / Figueres: Societat d’Onomàstica / Ajuntament de Figueres, 2020, 396 p.

Edició electrònica d’accés obert

Els noms de lloc del terme municipal de Santa Maria de Merlès

Edició a cura de Ventura Castellvell i Joan Anton Rabella
L’Estralla, 5. Barcelona: Societat d’Onomàstica, 2020, 65 p.

Edició electrònica d’accés obert

Amb la col·laboració de

Amb el suport de

Els noms de lloc de les Valls de Boí 

Edició a cura de  Joan Anton Rabella i Ventura Castellvell
L’Estralla, 4. Barcelona: Societat d’Onomàstica, 2020, 81 p.

Edició electrònica d’accés obert

Amb la col·laboració de

Amb el suport de

Noms de lloc i de persona de les terres de Penyagolosa i altres estudis d’onomàstica

Edició de Jesús Bernat & Ferran Guardiola
L’Estralla, 3. Barcelona: Societat d’Onomàstica, 2019, 407 p.

Edició electrònica d’accés obert

Taula

Presentació

Estudis onomàstics sobre les terres de Penyagolosa

José Bellés Barreda & Manolo Vidal Barreda, Toponímia de la Torre d’en Besora
Andreu Beltran Zaragozà, Topònims de la demarcació del Castell de Culla al segle XIII
Jesús Bernat Agut, Els miradors toponímics
Ventura Castellvell Díez, Antroponímia de Xodos segons un padró del Bisbat de Tortosa de 1817
José Castillo Gil, Endònims amprats: el préstamo toponímico en la Peñagolosa de habla valenciana
Joan Ferreres i Nos, Onomàstica d’Atzeneta del segle XVII
José Enrique Gargallo Gil, Formacions diminutives en la toponímia de l’Alt Millars
Lluís Gimeno Betí, Toponímia diversa: la documentació del Mestre de Montesa
Ferran Guardiola Noguera, Excursionisme i toponímia en A peu per l’Alt Maestrat de J. M. Espinàs
Antoni Jaquemot Ballarín, Xodos, Taga i Falcó
Josep Meseguer-Carbó, La toponímia urbana no oficial d’Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Vistabella del Maestrat i Xodos
Vicent Pitarch i Almela, De camí, a la recerca dels mots
Josep Miquel Ribés Pallarés, Toponímia de Costur als protocols notarials d’Agustín i Jorge Garcés (1737-1794)
Enric Roncero Ventura, Topònims fronterers al massís de Penyagolosa
Honorat Ros Pardo, Zootopònims de les comarques del nord del País Valencià
Vicenç M. Rosselló i Verger, Fredes i Penyagolosa: reflexions sobre una sèrie de mapes excursionistes
Vicent Royo Pérez, De Penyagolosa al Sénia. La toponímia àrab a les comarques històriques del Maestrat i els Ports
Josep Lluís Viciano Agramunt, Unes notes a la toponímia de Penyagolosa

Altres estudis onomàstics

Àngela Buj Alfara, Jardins ignorats, de Trinitari Fabregat Chimeno. Una excursió toponímica
Jordi Buxonat Abellán, Correcció, actualització i enriquiment de la cartografia i la toponímia de la serra de Cardó i zones contigües
Xavier Planas Batlle, Joan Tort Donada & Jordi Corominas Dulcet, Reciprocitats entre la toponímia i la geologia en el reconeixement del territori
Assumpció Rehues Estivill, Sobre formes, funcions i noms de roques del massís de Montserrat i del terme del Bruc

Documentació

Jesús Bernat, Ferran Guardiola & Josep Miquel Ribés, Bibliografia onomàstica de les terres de la Setena de Culla i l’Alcalatén. Monografies, articles i cartografia

Amb el suport de
                             

Onomàstica de la Selva del Camp

Glòria Murgadas, Montserrat Soronellas i Marta Cañellas
L’Estralla, 2. Barcelona: Societat d’Onomàstica, 2019, 627 p.

Edició electrònica d’accés obert

Amb el suport de

Amb la col·laboració de

Noms de lloc i de persona del Camp de Tarragona i altres estudis d’onomàstica

Edició d’Òscar Bagur, Pere Navarro & Joan Tort
L’Estralla, 1. Barcelona: Societat d’Onomàstica, 2018, 398 p.

Edició electrònica d’accés obert

Taula

Presentació, p. 7

Estudis onomàstics sobre el Camp de Tarragona i comarques veïnes

Margarida Aritzeta, Constants i criteris en la l’onomàstica de ficció de Narcís Oller
Gener Aymamí & Jordi de Valles, Les coves i els avencs de l’Alt Camp
Edgar Batet Bargalló, Els noms de les partides, els hidrònims i les vies de comunicació del terme de Puigpelat
Jesús Bernat Agut & Àngela Buj Alfara, “Lingüistes pel carrer” a l’Alt Camp i les Muntanyes de Prades
Vicenç Carbonell Virella, Noms de lloc esotèrics i divins de l’Alt Camp i Muntanyes de Prades
Miquel Salvadó Jassans, Els noms de Valls segons el Llibre de testaments del 1306-1307
Miquel Salvadó Jassans, Tres topònims forans
Ramon Marrugat Cuyàs, La toponímia medieval de Cabra segons el Llibre Blanch de Santes Creus
Irene Massana Cogul, Hodonímia del nucli antic de la Selva del Camp
Francesc Murillo Galimany & Sònia Vaquer Basora, Buidatge dels llibres d’estimes vallencs dels segles XIV i XV
Pere Navarro Gómez, Onomàstica i dialectologia al Camp de Tarragona i la Conca de Barberà
Josep Santesmases i Ollé, Els renoms de les llistes dels pobres vila-rodonins 1911-1924
Josep M. Vallès, Orígen sociològic dels renoms en un cas d’associacionisme agrari: El Sindicat Agrícola i Caixa Rural de l’Espluga de Francolí (1906-1933)

Altres estudis onomàstics

Santi Arbós Gabarró, Introducció a la toponímia major franquista
Natàlia Carbonell & Monica Dell’Aglio, L’antroponímia: un patrimoni cultural. La Bisbal d’Empordà com a cas d’estudi,
Joan Anton Rabella, Aspectes metodològics sobre els reculls d’onomàstica
Pau Tomé i Dessy & Joan Tort i Donada, La toponímia com a eina de singularització orogràfica. El massís de Montserrat com a cas d’estudi
Sílvia Veà Vila, Visió diacrònica de l’hodonímia de Vinebre (Ribera d’Ebre)

Amb el suport de