skip to Main Content
Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona info@onomastica.cat

Josep Lluís Viciano, premi Vicent Ventura 2021

Ahir, Josep Lluís Viciano va rebre el premi Vicent Ventura 2021 de mans de la vicerectora de cultura de l’UJI, Carmen Lázaro. Alfons Cervera ens va parlar de les característiques d’aquest premi i Francesc Pérez Moragon ens recordà la figura de Vicent Ventura i la seua estima per les terres de Castelló, ciutat on va nàixer. Abans d’unes emocionades paraules del Xerpa, va ser l’infatigable Vicent Pitarch l’encarregat de fer-nos una semblança de l’espeleòleg, a qui també cal felcitar per la nova publicació del seu llibre Coves, etnografia i toponímia. Les paraules de Vicent Pitarch, tot un retrat minuciós de l’home i la seua obra, ens estalvien de fer cap introducció sobre el premiat. Més

Inventari d’Onomàstica del Vallès Oriental, d’Enric Garcia-Pey

Dades d’un recorregut onomàstic pel Vallès Oriental (unes paraules del seu autor)
A finals d’octubre d’aquest any 2021, ha estat enllestida l’edició de l’Inventari d’Onomàstica del Vallès Oriental.
Així de senzill és aquest episodi darrer, tant i tant emocionant, el qual havia estat gairebé sempre, més una quimera o un somni que altra cosa.
Arribàrem a un acord amb l’administració comarcal, de publicar els 16 volums que tindria l’obra editada, amb tres volums cada any a partir del 2017, fins a l’últim l’any 2021 que seria de 4 volums.
Aquest treball consisteix en la feina de, potser, aproximadament 50 anys, a partir de quan començàrem a omplir fitxes de l’onomàstica de Granollers.
Tot, segurament, necessita un aprenentatge i, també, són imprescindibles els mestres. En aquest cas, podríem pensar que es produeix fa 75 anys, quan al carrer de Miquel Ricomà, núm. 151 de Granollers, que els granollerins anomenem: el carrer Ricoma, va néixer un nen al qual la seva àvia: La iaia Gracieta (àvia materna) havia de ser la mainadera, i va anar alimentant per entretenir-lo amb tot de contalles que anomenava “petarres” embolcallades pel fer i desfer d’uns personatges populars amb noms particulars: En Feix d’Herba, en Peret Brenem, en Simonet, municipal que, a més, l’hi cantaven una cançó burleta. Personatges com la iaia de la qual aprengué el llenguatge, la manera de parlar de Sant Feliu de Guíxols, d’on vingueren a viure a Granollers sobre l’any 1922, per la crisi del suro. Més gran, s’adonà que la gent del seu carrer també tenien noms semblants a les “Petarres” de l’àvia: Can Petxina, Granota, Ramon dels Canaris, Pontasca,… També el Camí Ral, entre els camps de Palou, per on passavem cap a la Torre de les Aigües a on l’àvia anava a fer jornals a pagès, a batre a l’era, amb aquell núvol farinós entre cavalls, homes, dones, crits, renills i suor, mentre la canalla ho viviem jugant a l’entorn.
Els Mestres: el Dr. Salvador Llobet Reverter, geògraf, director del nostre Institut, mestre extraordinari en les sortides i les classes pràctiques al camp. L’enginyer municipal i del despatx d’arquitectura, el Sr. Josep Maria Puchades Benito, que igual que el Dr. Llobet m’estimularen i recomanaren entrar a la Societat d’Onomàstica.
Els llibres, sobretot d’Enric Moreu Rey i després de Ramon Amigó, amb el qual discutiríem i discreparíem cordialment en aquell parell de visites al carrer de la Vicaria de Reus i en alguna trobada esporàdica que aprofitava quan coincidíem en algun col·loqui, però també i molt Albert Manent, tant proper, i els companys de viatge  que sempre he tingut a la vora a les lleixes: Coromines, Borja Moll, etc… Juli Moll, gran company, senzill i sincer, competent i didàctic, que ens quedarem amb un pam de nas i el treball de Fogars de Montclús (que ens feia il·lusió a tots dos) a mig fer quan varen partir peres l’Institut Cartogràfic i la Societat d’Onomàstica.
I tants i tants mestres que no figuren a les enciclopèdies, alguns de saber enciclopèdic tanmateix, amb un gran coneixement del seu territori. Ells són dins d’aquests setze volums, a cada racó, a cada cantonada, on sovint me’ls trobo, en una entrada, o quan parlem d’un topònim i ve a la memòria aquella sortida, aquelles paraules úniques, aquell gir especial.
Els amics estimats: Joan Garriga, Montserrat Salvador, Lluís Tintó, Pere Cornellas, Pere Julià… i Jaume Salichs de Gualba, Jaume Mora de Vallgorguina, Josep Llobera de Sant Celoni, Andreu Canals de Caldes de Montbui… i tants d’altres que caldria molts fulls per omplir; alguns que s’enfadaren, i em consta, perquè es pensaven que els havia oblidat, però era només per la maleïda pressa, no podia tornar enrera, encara que les ganes hi eren (visitar-los, parlar com faríem normalment), perquè hi havia una fita que esperava  i, si volia arribar-hi, no em podia encantar. El meu agraïment i estima a tots, a tots, perquè tots i són, encara que només hi figuri un nom al llom i als lluminosos.
I ara, tots, amics de la Societat d’Onomàstica, m’agradaria molt que també us sentissiu part implicada i transcendent d’aquest viatge, que si desitgeu seguir-lo veure-ho que continua essent com qualsevol monografia normal: Ordre alfabètic estricte per a cada nom, sense cap entrebanc, ni fotografies ni dibuixos, ni mapes. Aquell recull, gairebé espartà, fet amb el màxim rigor possible, fins allà on hem sabut.
Per tant a tots: Salut i Onomàstica, com va acomiadar-se’m fa pocs dies un company nostre.
Enric Garcia-Pey.

Nomenclàtor geogràfic de les Illes

“La toponímia de les Balears, disponible a cop de clic”. El diari Ara es fa ressò del nou treball del Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears que ens possibilita consultar més de 54.000 topònims a la seua pàgina web. Més

Back To Top