skip to Main Content
Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona info@onomastica.cat

Dictionnaire Toponymique des Communes

De Bénédicte Boyrie-Fénie,(amb la col·laboració d’A. Bianchi, P. Boissière, P. Gentié, i M. Romieu). [Diccionari toponimic de las communas: Òlt e Garona]. Edicions Cairn/In’òc, Pau: 2012. Pàgines: 314. Preu: 25 €

Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998)

Per Jordi Bolós i Víctor Hurtado. Barcelona, Rafael Dalmau Editors: 2012.
Pàgines: 168.
Preu: 25,00 €.
 
«L’Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806 -v998) té la doble singularitat que estudia un territori molt muntanyenc i a la vegada fronterer amb l’Aragó. Per tant, la història d’aquests comtats presenta lligams estrets amb les terres occitanes i amb les terres aragoneses i navarreses. La documentació escrita sobre els comtats catalans abans de l’any 1000 és de les més nombroses d’Europa i permet elaborar mapes completíssims; ens els casos en què la documentació és escassa —com ocorre en alguna zona de la Ribagorça i el Pallars—, els autors complementen les seves fonts d’informació amb l’arqueologia i la toponímia.» Font: Rafael Dalmau
http://www.rafaeldalmaueditor.cat/novetats.php

Names in Focus. An Introduction to Finnish Onomastics

Per Terhi Ainiala, Minna Saarelma i Paula Sjöblom. Finish Literature Society, Helsinki, 2012. Studia Fennica Linguistica, 17.
Pàgines: 287.
Preu: 44,00 €.

«The book delves deep into the vast field of Finnish onomastics, covering place names, personal names, animal names, commercial names and names in literature. It provides the history and current trends in this area of research, and also supplements international terminology with the Finnish point of view on the subject. Brimming with examples and clear explanations, the book can be enjoyed by the most adamant of researchers or those who just have a genuine interest in the study of names» Font: FLS

Onomàstica mediterrània. Onomàstica d’origen zoonímic i dels intercanvis entre pobles

(Actes del Convegno di Onomastica de la Sculoa di Dottorato di Torino). València, Denes: 2012.
A cura d’Emili Casanova.
Amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Biblioteca Valenciana, el Departament de Filologia Catalana de la UV i el Museu Valencià d’Etnologia.
Pàg.: 448. Preu: 30 €.
Inclou els articles següents:
        Alda Rossebastiano. Introduzione
–        Josep E. Rubio Albarracín. Els bestiaris medievals i l’onomàstica
–        Alda Rossebastiano. Vacca e affini nell’onomastica piemontese
–        Antoni Garcia i Osuna. Els malnoms d’origen animal en les comarques valencianes de parla xurra
        A. Rubano. Tra equini, ruminanti, rettili e insetti Cognomi da zoonimi in area pugliese
–        Daiana Felecan, Oliviu Felecan. Considérations concernant les zoonymes: attribution et classification des noms dans le cas des chats de compagnie
–        Daniela Cacia. Tracce zoonimiche nell’antroponimia cuneese
–        Elena Papa. Nella bocca del lupo: zoonimi nella toponomastica del Piemonte
–        Giovanni Laera. Zoonimi nell’onomastica medievale della Puglia centrosettentrionale: riflessi lessicali
–        Honorat Ros Pardo. Zootopònims en el corpus toponímic valencià
–        Ivanna Casasola. “Allodola” come nome personale tra la Francia meridionale e il Piemonte
–        Jesús Bernat Agut. Zootoponímia entre el Penyagolosa i el Montlleó
–        Lidia Becker. Zoónimos en la antroponimia altomedieval y el contacto de lenguas
–        Laura Deluigi. Gallo e gallina nell’antroponimia medievale piemontese
–        Maria Semeraro. “Come gli dicevano”: tracce di zoonimia nei soprannomi della Puglia centro-meridionale
–        Pierre-Henri Billy. Les animaux dans la toponymie en France: composés verbaux et phrastiques
–        Xaveiro Ballester. Zooantroponimia Latina: de Dónde, a Dónde
–        Xavier Mata Oroval. Els [cog]noms llatins derivats de zoònims
–        Enzo Caffarelli. Antroponimia italiana d’origine ispanica
–        Francesc-Xavier Llorca Ibi. Alacant, cruïlla onomàstica
–        F. Hernández. Breu aproximació a l’onomàstica de la Carta de Població d’Alcàsser de 1610
–        Giussepe M. Brincat. I cognomi spagnoli a Malta, dagli Aragonesi ad oggi
–        Josep Vicens Pascual. Cognoms de fora del Regne incorporats a Pego (1533 a 1661)
–        Neus Domínguez. Un fenomen local d’immigració maltesa una boutique Zara al Benaguasil del segle xviii
–        Vicent Terol i Reig. Els fenòmens migratoris en una comarca valenciana: la immigració forana a la Vall d’Albaida (s. xv-xvi)
–        Vicent Escrivà. Els noms propis en l’obra literària d’Enric Valor
–        Ventura Castellvell. Antroponímia occitana a la ciutat de Tortosa l’any 1637
 
Comprar un exemplar o saber-ne més, aquí.

Contribución al estudio de los hispanismos en el oeste de Argelia: Corpus Léxico. Análisis fonético, morfológico (tesi doctoral)

D’Ahmed Kaddour, 2012. Universidad Complutense de Madrid, Departamento de Filología Española II (Literatura Española). Director de tesi: Francisco Javier Herrero Ruiz de Loizaga. Pàgines: 478.
 
Descarrega’t la tesi completa.
 
Descripció i contingut:
 
«África es, en esencia, el espejo que refleja gran parte de la historia de sus colonizadores. […] En el caso de Argelia algunos enclaves de la zona oeste, Mazalquivir (Marsa El Kebir) y Orán, fueron ocupados por los españoles […] Una presencia social que dio lugar, a lo largo del tiempo, a otras presencias paralelas no menos importantes: la cultural, gastronómica, folclórica y, por supuesto, la presencia lingüística. Esta última se manifiesta en forma de préstamos léxicos […].«
 
»Hacemos referencia, también, a algunos préstamos recogidos relacionados con la onomástica en sus dos vertientes: topónimos y antropónimos. […].»
 
 
INTRODUCCIÓN: Objetivos, metodología y estructura / Estado de la cuestión

CAP. I.: 1. Aspectos históricos; 1.1. Prólogo; 1.2. Contextualización histórica; 1.3. Conclusión

CAP. II: 2. Análisis fonético; 2.1. Cuestiones generales; 2.2. Tratamiento fonético; 2.3. Vocalismo; 2.4. Vocales en contacto; 2.5. Consonantismo; 2.6. Conclusión

CAP. III: 3. Análisis morfológico; 3.1. Características generales; 3.2. Adaptación de los hispanismos a la estructura morfológica del árabe dialectal; 3.3. Tratamiento de préstamos en los que hay derivación y composición en español.; 3.4. Conclusión

CAP. IV: 4. Análisis semántico; 4.1. Contextualización y situación sociolingüística; 4.2. El contacto de lenguas: influencias y delimitaciones; 4.3. Préstamos: definición y delimitación; 4.4. Aspectos semánticos: delimitación de conceptos; 4.5. Deslizamientos semánticos y cambios de significado; 4.7. Factores que favorecen el cambio de significado; 4.8. Naturaleza del cambio de significado; 4.9. Consecuencias del cambio semántico; 4.10. Términos que experimentan deslizamiento semántico; 4.11. Conclusión

CAP. V: 5. El corpus y las entrevistas; 5.1. Metodología sociolingüística; 5.2. Tipología de los hispanismos; 5.3. Presentación del corpus; 5.3.1. Organización y tratamiento de los datos; 5.3.2. Abreviaturas usadas en el corpus; 5.3.3. Corpus recopilado; 5.3.4. Onomástica; 5.3.4.1. Toponimia; 5.3.4. 2. Antroponimia; 5.3.5. Catalanismos (Valencia, Alicante e Islas Baleares); 5.3.6. Italianismos; 5.3.7. Interferencia formal de galicismos e hispanismos; 5.3.8 Lingua franca; 5.3.9. Palabras de procedencia dudosa; 5.3.10. Palabras descartadas del corpus; 5.4. Conclusión
 
6. Conclusiones / Apéndice: Gráficos y mapas; Índice del léxico de origen hispánico seriado; Índice onomástico y de materias / Bibliografía; Referencias digitales; Archivos
 
 

Diccionario del castellano del siglo XV en la Corona de Aragón (DiCCA-XV) (en línia)

Coordinat i realitzat pel Grup d’Història i Contacte de Llengües (GHCL) de la Facultat de Filologia de la UB. Aportacions a l’estudi del pas del castellà medieval al renaixentista. El grup està coordinat per la Dra. Coloma Lleal (UB).
 
A.   Estructura: S’analitzen totes les paraules del text, inclosos noms propis. Tanmateix, la informació d’una entrada del DiCCA-XV presenta característiques diferents segons es tracti d’unitats del vocabulari o de l’onomàstica.

B.   2. Les fitxes onomàstiques presenten les dades següents:
2.1. El lema. / 2.3. Si la paraula (o components en formes complexes) apareix en algun dels diccionaris de Nebrija, es reprodueix l’entrada corresponent. / 2.4. freqüència del terme i de les seves variants formals, així com distribució en els textos. / 2.5. informació de caràcter enciclopèdic. / 2.6. Finalment, exemples.

La base de dades del DiCCA-XV consta de tres taules interrelacionades que permeten realitzar cerques a partir de qualsevol dels seus camps. La interfície d’usuari permet fer consultes complexes segons diferents criteris:

a) gramaticals, b) lèxics i semàntics, c) etimològics, d) onomàstics: llistats de topònims de determinat àmbit geogràfic, o d’antropònims propis d’una zona o d’una població, o llistats de personatges mitològics o literaris…, d) textuals

La possibilitat d’entrecreuar aquests criteris permet obtenir una infinitat de resultats per a facilitar la tasca investigadora de filòlegs i historiadors i, en general, de tots aquells que s’interessen per una època i una àrea geogràfica fonamentals per a la configuració de l’espanyol modern.

Si voleu conèixer més aquest projecte o consultar la base de dades cliqueu aquí.

CD-Rom del “Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico”

 CD-Rom del Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, de Joan Coromines i José Antonio Pascual. Versió electrònica. Madrid: Gredos, 2012. Preu 99 €. Projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona.
 
Índex:
1. Instalación. Requisitos mínimos del sistema / Instalación / Instalación en Windows Vista y Windows 7/Inicio del programa/Desinstalación
2. Introducción
3. Organización de la pantalla. Barra de título/ Barra de menús/Barra de encabezamiento/Ventana de búsquedas/ Ventana de entradas

4. Tipos de búsquedas: Búsqueda por lema o sublema/ Búsqueda por lengua / Búsqueda por documentación / Búsqueda por transmisión/ Búsqueda por étimo / Búsqueda por significado / Búsqueda abierta/ Búsqueda múltiple
5. Consulta de abreviaturas e indicaciones bibliográficas. Abreviaturas /Indicaciones bibliográficas
6. Desplazamiento dentro de las entradas
7. Saltos hipertextuales
8. Índice de botones
 
 

 
 

Lletres Asturianes. Boletín de l’Academia de la Llingua Asturiana, núm. 17

Lletres Asturianes, número 107, Boletín de l’Academia de la Llingua Asturiana.
Novembre de 2012.
Inclou els articles següents:
 

–        Alda Rossebastiano, Elena Papa. La onomástica en la Universidad de Turín
        Ana Isabel Boullón. Cuestións de onomástica galega e asturiana: semellanzas e contrastes nos apelidos
        Xosé Lluis García Arias. Documentación y toponimia ástur
        Stefan Rushtaller. Toponimia comparativa. Afinidades léxicas y motivacionales entre la toponimia asturiana y la andaluza
        José A. Álvarez Castrillón. Toponimia medieval del concejo de Llanes en los documentos del monasterio de San Salvador de Celoriu
        Próspero Morán López, Naciu Galán y González. La toponimia asturiana nos medios de comunicación: situación y perspeutives
        Pedro Gómez Turiel. Algunos antecedentes del concepto de leonés de Menéndez Pidal
        María Rodríguez Fernández. «Y moza tan galana, como ñunca lo fue denguna xana»: la representación de la belleza femenina na poesía asturiana de los sieglos XVII y XVIII
        Francisco Jesús Fernández-Guisasola Muñiz, Joaquín Fernández García. Remedios d’orixe humanu na melecina popular asturiana (usu real y simbólicu)
        Reseñes bibliográfiques
        Notes y anuncies
        Llibrería Asturiana
 
 
 
Descarregueu-vos la revista completa en PDF:
http://www.academiadelallingua.com/lletresasturianes/pdf/Lletres107.pdf

 

Bibliographie linguistique (1987-2007) de l’occitan médiéval et moderne

De Kathryn Klingebiel. Turnhout (Bèlgica): Brepols, 2012. Pàgines: 544. Preu: 80 €. L’autora és professora de filologia Romànica a la Universitat de Hawaii, especialitzada en història de la llengua francesa I literatura francesa antiga.
Conté, entre llibres i articles, 1205 títols sobre onomàstica que sota el títol de “Onomastique occitane depuis 1980” divideix en:
 
        “Onomastique littéraire medieval” (pàgines 331-332) amb 31 títols
        “Onomastique littéraire moderne” (pàgines 333) amb 5 títols
        “Onomastique générale” (pàgines 333-351) amb 287 títols
        “Gascogne” (pàgines 352-362) amb 237 títols
        “Val d’Aran” (pàgines 362-363) amb 8 títols
        “Languedoc” (pàgines 363-376) amb 208 títols
        “Provence” (pàgines 376-382) amb 111 títols
        “Nice et Pays limitrophes” (pàgines 382-383) amb 15 títols
        “Nord occitan et régions limitrophes” (pàgines 383-384) 16 títols
        “Nord occitan: Limousin, Périgord” (pàgines 385-392) amb 132 títols
        “Auvergne” (pàgines 393-397) amb 74 títols
        “Nord occitan: occitan alpin” (pàgines 397-401) amb 42 títols
        “Catalogne-Nord d’Espagne-Pays Basque (pàg. 401-403) amb 39 títols

L’autora ha consultat el Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica. Ha escrit també “Onomastique des troubadours : prolégomènes à une nouvelle approche”. In Onomastique et patrimoine, éd. Gérard Taverdet. Actes du XIIe Colloque biennal de la Société française d’onomastique (Le Teich,2003). Dijon: Université de Bourgogne & Association Bourguignonne d’Etudes Linguistiques et Littéraires, 2004 (372 p.), p. 113-122.
 
 

 
 
 
 

Back To Top