Notícies

“Demano, a qui em pugui informar, notícia sobre el topònim «Terracavada» o «Terra cavada» (pot aparèixer escrit d’una o altra manera). La Terracavada era una partida que hi hagué a Sitges, avui oblidada, i he trobat altres dues Terrescavades, una prop de la ciutat de Tarragona i una altra a l’Espluga de Francolí. Algú en coneix alguna més? I en segon lloc, algú té alguna teoria sobre un altre possible significat diferent del més obvi de ‘terra treballada o conreada’. Qualsevol informació sobre aquest nom, serà ben rebuda i agraïda.” Ignasi Mª Muntaner, Sitges (renat.munt@gmail.com)

Segons la Llei 19/2011, de 5 de juliol, publicada al BOE (Boletín Oficial del Estado), les demarcacions fins ara anomenades oficialment Álava, Guipuzcoa i Vizcaya canvien de nom. Els topònims oficials queden de la manera següent: «Araba/Álava», «Gipuzkoa» i «Bizkaia».

LXXXI Cartells de premis i de borses d’estudi. Us informem d’alguns dels premis convocats:
Premis de les seccions de l’IEC:
Filològica: Premi IEC de Dialectologia Francesc de B. Moll
(Francesc de B. Moll i Casanovas, lingüista i filòleg. Ciutadella, 1903-Palma, 1991) 5a convocatòria. Premi instituït l’any 1999. Ofert a la millor tesi doctoral o al millor treball d’investigació sobre dialectologia catalana. Termini d’admissió de candidatures: 2 de desembre de 2011, a les 13 hores
Premis de les societats filials
Premi Lluís Casassas i Simó de la Societat Catalana de Geografia
(Lluís Casassas i Simó, geògraf i humanista. Sabadell, 1922-Barcelona, 1992) 17a convocatòria. Premi instituït l’any 1995. Ofert a un treball d’investigació geogràfica. Extensió màxima de 80 fulls de format ISO A4. Dotació del premi: 600 €. Termini d’admissió de candidatures: 2 de desembre de 2011, a les 13 hores
Convocatòries de 2013
Premis IEC de Lexicografia i Onomàstica Joan Coromines
Si voleu saber-ne més, premeu aquí.

 
El treball “Toponimia de la parroquia de Barros (Llangréu)”, de Xabiel Fernández García, ha estat premiat dins del Concursu de Recoyida de Material Toponímico Oral 2011 organitzat per l’Academia de la Llingua Asturiana. El jurat el van formar Ana María Cano, presidenta; José Luis García Arias, vocal, i Corsino García Gutiérrez, secretari. El premi estava dotat amb 600 €.
 

 Del 31 de maig al 6 de juny es va celebrar a Corea el seminari “Standardization of Geographic Names”, organitzat per la Northeast Asian History Foundation. Els temes de toponímia que s’hi van exposar eren de naturalesa geogràfica, històrica i estratègica. No obstant, al web de la fundació hi trobareu informació sobre la controvèrsia amb el nom del mar que es troba entre Japó i Corea.

L’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) ha publicat les dades de coneixements del català (entendre, parlar, llegir, escriure) a la plataforma de Google. Es poden crear gràfics i comparar les dades entre comarques i municipis. Vegeu-ne una mostra.

El web dedicat a A.M. Alcover s’ha presentat amb motiu del centenari de la Secció Filològica de l’IEC i amb bona part de la seva obra digitalitzada:
      Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (de 1902 a 1936) i les cobertes dels fascicles del Diccionari català-valencià-balear. Signes fonètics utilitzats, referències bibliogràfiques, llista de noms, llista de topònims.
      Dietaris: Material documental, índex de noms i índex de llocs
      La flexió verbal als dialectes catalans: base de dades, cartografia
      Diccionari
 
 
(http://alcover.iec.cat)

Publicats els decrets del Govern d’Aragó que afecten els estatus de l’Academia de la Lengua Aragonesa, el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón i els estatuts de l’Academia Aragonesa del Catalán.

      DECRET 87/2011, de 5 d’abril, pel qual s’aproven els Estatutos de la Academia de la Lengua Aragonesa. A l’article 2, s’estableix que una de les seves finalitats és: “assesorar a los poderes públicos e instituciones sobre temas relacionados con el uso correcto del aragonés, su promoción social, así como sobre la determinación oficial de los topónimos (los nombres oficiales de los territorios, los núcleos de población y las vías interurbanas ) y los antropónimos.”
 
      DECRET 89/2011, de 5 d’abril, pel qual s’aproven els Estatutos de la Academia Aragonesa del Catalán, una de les finalitats dels quals és: “f) Asesorar a los poderes públicos e instituciones sobre temas relacionados con el uso correcto del catalán en Aragón, su promoción social, así como sobre la determinación oficial de los topónimos (los nombres oficiales de los territorios, los núcleos de población y las vías interurbanas) y los antropónimos.”
 
      DECRET 88/2011, de 5 d’abril, pel qual s’aproven les Normas de organización interna y de funcionamiento del Consejo Superior de las Lenguas de Aragón.
 

Es crea la Comissió de Toponímia de les Illes Balears, segons el Decret 36/2011, de 15 d’abril de 2011.
 
“La toponímia de les Illes Balears és un patrimoni col·lectiu que cal salvaguardar com a part del patrimoni lingüístic i cultural de les Illes Balears, ja que és un vehicle d’informació sobre la nostra llengua, la nostra història i geografia, i constitueix un pilar fonamental de les senyes d’identitat cultural del nostre país.”
 
Així  comença el decret per a la creació de la Comissió de Toponímia de les Illes Balears que estarà integrada per un nombre no superior a 19 membres representants de les institucions següents: Direcció general de Política Lingüística, Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB, Departament de Ciències de la Terra de la UIB, Govern de les Illes Balears (competent en matèria de cartografia), Consell Insular de Mallorca, Consell Insular de Menorca, Consell Insular d’Eivissa, Consell de Formentera, Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears (CTAL), Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, Laboratori de Sistemes d’Informació Geogràfica de la Universitat de les Illes Balears, Serveis d’Informació Territorial de les Illes Balears (SITIBSA), l’Institut Balear d’Estadística (IBESTAT) i els experts en toponímia que es vulguin designar.
 
Les funcions de la Comissió són:
 
a) Elaborar la proposta dels nomenclàtors georeferenciats de la toponímia oficial de les Illes Balears destinats a la cartografia bàsica de les Illes que s’estimin necessaris.
b) Fixar els criteris per a l’ús i la representació de la toponímia en la cartografia oficial de les Illes Balears.
c) Assessorar les administracions públiques de les Illes Balears sobre la necessitat i les prioritats respecte a la recollida, l’estudi i la recuperació dels topònims
d) Impulsar els estudis i els treballs tècnics necessaris destinats al coneixement, la correcció i la recuperació dels topònims de les Illes Balears.
e) Impulsar les mesures necessàries perquè en tota la cartografia oficial i la privada i en totes les publicacions de referència, guies de viatge i de navegació, llibres de text, pàgines web i altres obres similars, i també en la retolació, la denominació dels topònims s’ajusti a la que figuri en els nomenclàtors de la toponímia de les Illes Balears.
f) Elevar al Consell de Govern la proposta de nomenclàtors perquè l’aprovi. Els criteris de normativització toponímica adoptats en l’elaboració dels  nomenclàtors són els fixats per la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la UIB.
 
Consulteu el Butlletí Oficial.

La Direcció de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya publica en línia els materials en què es promou l’ús de la llengua catalana entre els parlants d’urdu. Aquesta col·lecció, publicada a la revista El Mirador, conté 21 làmines en urdu i en català on s’expliquen fets històrics succeïts a Barcelona a través dels noms dels carrers.
 
Consulteu aquest projecte