La segona part de la toponímia de Cassà està dedicada a Sangosta (la primera fou Llebrers): Toponímia dels veïnats de Cassà 2: veïnat de Sangosta
L’obra és de Quim Mundet i la publica l’Ajuntament de Cassà de la Selva (2009).
http://www.cassadigital.cat/noticia/una-passeig-pels-noms-del-veinat-de-sangosta
Es publiquen les actes de la XXII Jornada d’Antroponímia i Toponímia (2009) organitzada pel Gabinet d’Onomàstica a Pollença. Pàgines: 202. Preu: 12 euros.
Tema 1: Toponímia. Aspectes geogràfics La invenció del pont Romà de Pollença, per Pere Sales Vives
Toponímia en disseminat a la perifèria de Palma (III): el barri dels Indioters (1830-1841), per Antoni Ginard Bujosa
Topònims costaners de Pollença des de la Conquesta fins a alsege XIX, per Joan M. Torres Velasco
Les depressions orogràfiques a la toponímia pollencina, per Miquel Àngel March Cerdà
Tema 2: Toponímia. Aspectes històrics
Llocs, termes i valls de Pollença a l’època medieval i moderna, per Pere Sales Vives i Joan M. Torres Velasco
Fonts manuscrites per a l’estudi de l’antroponímia medieval als arxius de les terres de Ponent (Lleida), per Moisés Selfa i Sastre
Petjades romanes al territori de Mallorca. El camí de Palma a Pollentia, per Antoni Borràs Seguí
El districte de Bulansa i la toponímia repartimental, per Guillem Rosselló Bordoy
La toponímia del repartiment al districte de Sineu, per Antoni Ginard Bujosa i Andreu Ramis Puig-gròs
Tema 3: Antroponímia. Toponímia. Aspectes filològics i històrics
Estudi sobre els llinatges més comuns de Santa Maria del Camí a partir del “Corpus d’antropònims mallorquins del segle XIV” de Joan Miralles i Monserrat, per Maria del Camí Dols Martorell
Els noms de les mines de lignit d’Alcúdia i Pollença i la seva toponímia en disseminat, per Gabriel Alomar Garau i Manuel Espinosa Galán
Noms d’alguns personatges de la història de Mallorca d’etimologia dubtosa o no prou aclarida, per Antoni Llull Martí
Alguns malnoms de Pollença a principis del segle XVI, per Maria Barceló Crespí
Sobre una llista de monedatge de Montuïri de 1308, per Joan Miralles i Montserrat
Annex: XXI JORNADA D’ANTROPONÍMIA I TOPONÍMIA.Santa Maria del Camí, 2008Fenòmens atmosfèrics a la morfologia urbana de Mallorca. Els vents, per Catalina Busquets Vallcaneras
Pamiela reedita l’obra «Toponimia navarra. III.Cuenca de Pamplona. Cendea de Zizur», de José Maria Jimeno, publicada el 1986.
Col·lecció Obras completas de José M. Jimeno, 42 (2010).
Pàgines: 544.
Preu: 29 euros.
Vegeu l’índex d’aquesta obra a:
http://www.pamiela.com/es/besteak?page=shop.product_details&flypage=flypage.tpl&product_id=616&category_id=77&vmcchk=1
Carmelo Sallés i David Moré han recuperat part de la memòria de Tossa a través dels motius que s’hi han dit des del segle XVIII.
Col·lecció Quaderns d’Estiu Tossencs, 9. Ajuntament de Tossa de Mar, Diputació de Girona i Generalitat de Catalunya. Tossa de Mar, 2009. Pàgines: 400.
Ressenya de la Revista de Girona: http://www.revistadegirona.cat/recursos/2009/0254_110.pdf
La Universitat de Múrcia, dins de la col·lecció Editum Gaia, publica aquest estudi de A. Félix Carrillo, J. Carrión, S. Fernández i J.L. Román, que és el resultat de la unió de dues disciplines, la biologia i la lingüística. Els autors exposen un model experimental per a la recerca de les relacions entre la distribució geogràfica d’espècies i els noms de lloc. Preu: 24 euros
«Aquest recull té un abast considerable que el fa diferent dels reculls d’onomàstica municipal als quals estem avesats. Es tracta d’una onomàstica de vaixells, és a dir, una navinímia. Moltes vegades una petita idea, un nom i una data, ens obre una porta cap a la resposta que busquem. I és llavors quan instruments com aquest treball fan la seva feina. Si és cert que cada avenç en el coneixement és fruit d’avenços anteriors, no és menys cert que l’acumulació de coneixement és fruit de l’acumulació pacient i sistemàtica de molta gent que ha realitzat abans una feina discreta i potser ingrata. Això és el que passarà a partir d’ara quan, interessats per la història marítima catalana, per la del port de Tarragona, o pel comerç de la nostra terra, utilitzin les pàgines d’aquest diccionari. Hi cercaran una data, un nom o una pista, el cap d’un fil que pot portar al cabdell d’un tema. No descobrirem la pólvora si diem que la història marítima de Tarragona encara està «en construcció». En els darrers anys s’han anat incorporant als nostres coneixements algunes aportacions que, a la llarga, faran que tinguem una visió més clara i precisa del paper que ha jugat el port i el seu rerepaís en el desenvolupament de la Catalunya més recent. Però els qui continuïn aquesta tasca comptaran ara, gràcies a aquests autors, amb una clau que obrirà sens dubte moltes portes fins ara tancades. És, doncs, una bona eina.» Font: Arola editors
Autors: M. Teresa Muntanya i Francesc Escatllar
Edita: Arola editors. Tarragona, 2010
Pàgines volum I i II: 420
Preu per volum: 28 euros
Aquesta versió en paper de Lo nou diccionari lleidatà-català és el resultat d’un treball que es va començar a difondre ja fa anys a través d’Internet i que ha estat un èxit de vendes el darrer Sant Jordi. Recull unes 3.000 paraules i expressions genuïnes de les terres de Lleida, topònims inclosos, i ho fa amb un to humorístic. Es poden fer més aportacions al seu web http://www.tremendos.net/lodiccionari.htm, on a més s’hi troba la llista de llibreries on es pot comprar. L’obra és de Robert Massip, Ferran Montardit i David Prenafeta i ha estat editat per l’editorial Alfazeta (2010). Pàgines: 224.
L’Institut d’Estudis Catalans, juntament amb l’Instituto Geográfico Nacional, publica el llibre El mapa com a llenguatge geogràfic: recull de reflexions contemporànies (segle XX), editat i traduït per Pau Alegre i Nadal (2010).
El llibre està dividit en sis parts:
Introducció i pròleg
L’estudi històric dels mapes
L’evolució de l’expressió cartogràfica
La geografia, el mapa i la generalització cartogràfica
El món de les cartoteques
Índex antroponímic
Portal de Publicacions de l’IEC
Pàgines: 389
Preu: 20 euros
Recull alfabètic del nom de tots els carrers de la ciutat de Barcelona, on es poden trobar, a més del seu any de fundació, l’origen de la denominació actual i el de tots els canvis soferts durant les diferents èpoques històriques. La darrera edició del carrerer es va fer el 1997, cosa que converteix la present edició en una eina molt útil i actual per conèixer el què i el perquè del nostre medi.
Font: Ajuntament de Barcelona
Pàgines: 500
Peeu: 30 euros.
La Secretaria General de Política Lingüística publica el número 47 de la seva revista «Llengua i Ús» que actualment es troba només en versió digital. http://www.gencat.cat/llengua/liu/47/
Hi trobareu un editorial de l’Elvira Riera sobre Expolangues.
Sobre toponímia:
La segona edició del «Nomencátor oficial de toponímia major de Catalunya», per Joan Rabella (Oficina d’Onomàstica, Institut d’Estudis Catalans). Pàgines 45-51
http://www6.gencat.net/llengcat/liu/47_32.pdf
