Notícies

Pere Català Roca, consoci actiu de la SdO, va morir el passat dia 10 de febrer a l’edat de 85 anys. Historiador, fotògraf i toponimista, va dedicar la seva vida a escriure; ens deixa una obra dedicada als castells catalans, que va documentar i fotografiar. Germà del fotògraf Francesc Català Roca, els seus escrits han estat publicats per Rafael Dalmau Editor, el segell familiar que avui dirigeix el seu fill.
 
Nombrosos diaris han recollit la notícia de la seva mort:
La Vanguardia
3cat24.cat
Avui
Vilaweb
EuropaPress

Albert Manent i Segimon és president de la nostra Societat des de la seva fundació l’any 1980. La junta directiva de la Societat d’Onomàstica vol dedicar-li un dels seus butlletins com a testimoni de la seva tasca i de la seva dedicació durant tants anys.
 
Us convoquem a col·laborar en aquesta miscel·lània redactant un article de 10 pàgines com a màxim, notes i mapes inclosos, seguint les normes d’estil del nostre butlletí.
 
Es pot escriure sobre qualsevol tema, però us animem a fer-ho sobre els temes que més interessen al nostre homenatjat:
 
toponímia local
toponímia temàtica
toponímia històrica
onomàstica i literatura
 
Cal enviar el resum abans del 28 de febrer de 2009 indicant el títol de la comunicació i el nombre aproximat de pàgines que ocuparà l’article.
 
Els articles s’hauran de lliurar abans del 30 de juny de 2009 a la secretaria de la Societat:
 
Societat d’Onomàstica
Institut Cartogràfic de Catalunya
Parc de Montjuïc, s/n
08038 Barcelona
marta.gonzalez@icc.cat
 
 
Gràcies per la vostra acollida i la vostra participació.
 
 
Cordialment,
 
 
 
Emili Casanova Herrero                        Joan Tort i Donada
Vicepresident primer                             Vicepresident segon
 

El passat 17 de desembre, Albert Turull, professor de la Universitat de Lleida i membre de la Societat d’Onomàstica, va participar al programa de Catalunya Ràdio “La nit dels ignorants”, que s’emet cada nit d’1 a 3h de la matinada. El tema de la nit era l’antroponímia.
Ara podeu escoltar l’emissió del dia 17 des del web del programa.

La Cartoteca de Catalunya ha completat l’hemeroteca de la “Revista Catalana de Geografia” amb la posada en línia dels 18 números corresponents a la primera època (època Puchades), dels anys 1978-1982.
Així doncs, ja és a la vostra disposició la col·lecció sencera de la Revista.
 

El número 43 de la revista “Llengua i Ús” (Revista Tècnica de Política Lingüística), del tercer quadrimestre de 2008, publica una ressenya d’Alfred Castells sobre el “Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord”.
La podeu consultar prement aquí.

El Centre de Documentació de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya selecciona cada dia els reculls de premsa sobre llengua. Us oferim un enllaç que us porta directament als articles d’onomàstica publicats entre setembre i novembre de 2008. Premeu aquí.

L’arabista Míkel de Epalza, nascut a Pau l’any 1938, va morir dissabte dia 6 a Alacant a l’edat de 70 anys. Catedràtic d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat d’Alacant, expert en l’islam, va traduir “L’Alcorà” al català (la primera traducció completa), obra que li va fer guanyar el Premi Nacional de Traducció l’any 2003, entre d’altres reconeixements.
 
Els seus estudis i articles també han estat recollits en diverses ocasions en el Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica, entitat de la qual M. de Epalza era soci. Aquests són els articles que mostren la seva contribució a la toponímia:
 
Mutxamel/Muchamiel (Alacant): origen aràbic d’aquest topònim (But. nº 16)
(amb M. Jesús Rubiera) Estat actual dels estudis de toponímia valenciana d’origen àrab (But. nº 24)
El significat etimològic de Petrer: camí empedrat (But. nº 31)
El binomi àrab-mossàrab Al-Fahs/El Campello, a Lleida (But. nº 35)
Toponímia àrab i estructura comarcal: el Penedès (But. nº 40)
Topònims d’origen antroponímic àrab del temps de la conquesta (Cid, Bussot, Benimassot, Massoda, Benissoda) (But. nº 44)
(amb J. Forcadell) Els noms àrabs de Dénia, Eivissa, Lleida i Xàtiva. Problemes de transcripció i pronunciació (But. nº 50-51)
Les ràpites (Râbita) islàmiques i la toponímia catalana (But. nº 57)
La ciutat àrab i l’estructuració comarcal dels seus topònims: el cas d’Ondara (Marina Septentrional) (But. nº 54-55)
 
 

La Revista Catalana de Geografia (Revista digital de geografia, cartografia i ciències de la Terra), publicada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, inclou aquest mes de desembre els articles següents:
 
Blanco García, Ángela*; et al. “Valoración de los documentos cartogràficos”

García Pazos, Fernando. “La cartografía de la parroquia y el Catastro de Ensenada en la web”

González González, Francisco José. “Digitalización de la colección de cartografía del Real Instituto y Observatorio de la Armada”
Montaner, Carme. “El proyecto de digitalización de la Cartoteca del Institut Cartogràfic de Catalunya”

Quiroga Barro, Gabriel. “Valoración cultural de documentos cartográficos: una propuesta”

Sainz Guerra, Jaime. “Los Formatos de datos en la descripción cartográfica en archivos”

Villar Cano, Miriam. “La Fundación Luis Giménez Lorente de la Comunidad Valenciana”
 
En l’apartat d’Esdeveniments hi trobareu referència a la reunió del projecte Inspire del Grup de Treball de Noms Geogràfics.
 
Per llegir el contigut la revista, premeu aquí.

El nom de Marc, amb una freqüència de 1.385, ha estat el més posat entre els nens nascuts l’any 2007, de la mateixa manera que ho havia estat en els darrers onze anys. El següent nom més freqüent és Àlex/Álex (1.003), que es manté en el mateix lloc del rànquing, i Pol, amb 922 nens, ocupa el tercer lloc. En el quart se situa el nom de Pau (911), i en cinquè lloc tenim David (804), el qual desbanca Arnau (792), que l’any anterior era el cinquè.
 
El nom de Júlia/Julia amb una freqüència de 977 està per primera vegada al capdamunt del rànquing de noms de nenes. En segon lloc se situa Lucía amb una freqüència de 976, i Paula (949) es col·loca aquest any en la tercera posició. Laia amb una freqüència de 936 cau de la primera a la quarta posició. El cinquè lloc, com l’any anterior, l’ocupa Maria/María amb 930 casos.
 
Cal fer esment que la font utilitzada per elaborar la base de dades dels noms dels nadons conté els noms en lletres majúscules sense accentuació. Això fa que en alguns casos no hagi estat possible destriar entre un nom en català o en castellà, ja que l’accent és l’únic element que permet fer la separació.
 
Aquesta incidència es pot veure, per exemple, en el rànquing de noms de nenes del 2007. Així, el registre de Maria inclou també el de María, mentre que el nom Anna es diferencia d’Ana. Si suméssim les grafies Anna i Ana, el nom se situaria en el desè lloc del rànquing per davant de Laura.
 
Font: Idescat

El número 2 de la revista “Aïnes Noves” (Premses Universitàries de Perpinyà), d’estudis culturals catalans, apareix amb un monogràfic dedicat als estudis culturals vallespirencs.
 
Hi trobareu dos articles sobre toponímia del Vallespir, un de Xavier Luna, “Els noms de casa de Montferrer (Vallespir): anàlisi i proposta de normalització”, i un altre de Joan Peytaví, “Montferrer, al cor del país dels masos catalans. Inventari i tipologia toponímica”.
 
En l’apartat de ressenyes també podreu llegir un comentari de Xavier Luna (UAB) sobre el Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord i un altre de Ramon Amigó sobre el llibre de Reiners de J.P. Escudero i Montserrat Cailà: Història dels noms de Reiners. Les arrels d’un poble del Vallespir.
 
Si voleu saber-ne més, premeu l’enllaç: http://portalcat.univ-perp.fr/ftp/Aines_diptic.pdf.