skip to Main Content
Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona info@onomastica.cat

Donació del fons toponímic Rafael de la Torre a l’Institut d’Estudis Catalans

El dia 9 de març d’enguany va tenir lloc, a Sant Vicenç de Montalt, la signatura de la donació del fons documental sobre toponímia de Rafael de la Torre Boronat a l’Institut d’Estudis Catalans, un procés que s’havia iniciat a partir que del coneixement de la Societat d’Onomàstica dels estudis de toponímia de Rafael de la Torre sobre Santa Maria de Merlès i Barruera.

A més dels reculls de la toponímia de Barruera i de Santa Maria de Merlès, inèdits, Rafael de la Torre Boronat va recopilar i estudiar principalment la toponímia de l’Alt Urgell (és, així mateix, l’autor del capítol dedicat en aquesta comarca a la Geografia de Catalunya de l’editorial Aedos, 1964, vol. II, ps. 155-180) i del Pallars Jussà (especialment de la Vall Fosca), però també del Solsonès, la Ribagorça i bona part dels Pirineus. Cal recordar que Rafael de la Torre va col·laborar amb Joan Coromines i part d’aquesta informació sobre aquella àrea dels Pirineus va nodrir l’Onomasticon Cataloniae.

El fons està integrat pels reculls esmentats, per una breu correspondència amb Joan Coromines i Josep Iglésies, per diverses llistes de topònims de les comarques citades i per una molt rica cartografia, d’una gran precisió i detall, que va confegir Rafael de la Torre mateix i que no solament excel·leix sobre la cartografia que hi havia en aquell moment històric, sinó que en molts casos manté una plena vigència.

Esperem, doncs, que, una vegada s’hagi catalogat aquest fons, la seva situació a l’arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans en faciliti la consulta i permeti que es pugui estudiar la informació toponímica que conté, fruit de la rigorosa i meritòria tasca portada a terme per Rafael de la Torre.

Joan Anton Rabella
Oficina d’Onomàstica

Ressenya sobre el Curs sobre onomàstica catalana: la recerca toponímica

Durant els mesos de febrer i març d’enguany s’ha portat a terme un curs d’onomàstica a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona, que ha estat organitzat conjuntament per la Secció Filològica de l’Institut i la Societat d’Onomàstica en el marc del conveni de col·laboració, signat el 17 d’octubre de 2016, entre l’Institut i la nostra Societat.

La presidenta de la Secció Filològica, Teresa Cabré, va fer la presentació del curs el 25 de gener, mentre que les sessions lectives van començar el 6 de febrer.

Tal com en recull el títol, el curs s’ha centrat en la recerca toponímica i s’ha desenvolupat al llarg de cinc sessions (que consistien cadascuna en dues classes diferenciades) i en una última dedicada al debat. Aquestes sessions s’han realitzat les tardes dels dimarts entre el dia 6 de febrer i el 13 de març i han comptat amb la participació de vint-i-dues persones (en un curs que tenia un inscripció limitada).

La docència ha anat a càrrec principalment dels membres de l’Oficina d’Onomàstica de la SF (Josep Moran, Mar Batlle i Joan Anton Rabella), però també ha comptat amb la participació de Joan Tort i de Pere Navarro, tots membres de la Societat d’Onomàstica.

El curs tenia com a objectiu oferir una formació fonamental sobre el marc teòric i els principis bàsics de l’onomàstica en general i, sobretot, de la toponímia específicament, amb la finalitat tant de poder realitzar treballs toponímics de caràcter monogràfic (recerca sistemàtica), com per a l’aplicació pràctica de la toponímia en diversos camps (recerca puntual). D’acord amb aquests objectius, les dues primeres sessions van tenir un caràcter introductori i més teòric, mentre que les tres darreres es van centrar en la recerca toponímica des d’un punt de vista concret i aplicat.

En la primera sessió (6 de febrer), titulada El principis fonamentals de l’onomàstica, Josep Moran va tractar sobre les principals característiques del nom propi i Joan Anton Rabella, sobre l’onomàstica com a ciència interdisciplinària.

La segona sessió (13 de febrer) es va dedicar a L’onomàstica i la llengua, i Mar Batlle hi va analitzar, en la primera part, les característiques i les relacions entre la toponímia i l’antroponímia i, en la segona, l’onomàstica des de la lingüística.

En la tercera sessió (20 de febrer), dedicada a La recerca toponímica, Pere Navarro va resseguir l’estat actual de la recerca toponímica (a les universitats catalanes i també pel que fa a les monografies fetes als diversos territoris de parla catalana) i Joan Anton Rabella va analitzar les diverses tipologies de treballs d’investigació, des de les monografies fins als estudis temàtics.

La quarta sessió (27 de febrer) es va dedicar a La metodologia des del punt de vista de la recerca sistemàtica. En primer lloc, Mar Batlle va tractar sobre els objectius i la metodologia de la recerca toponímics des d’un punt de vista general, mentre que Joan Anton Rabella es va centrar en la metodologia des d’un punt de vista concret (el treball de camp, la informació lingüística, etc.).

En la cinquena i última sessió lectiva (6 de març), que portava per títol L’aplicació de la recerca toponímica: productes i possibilitats (recerca puntual), Mar Batlle va analitzar l’estructura i la presentació de la informació de les monografies onomàstiques i Joan Tort va tractar sobre la cartografia i l’ús del recursos gràfics.

Finalment, el 13 de març es cloure el curs en una sessió dedicada al debat, ja que la densitat del contingut del curs havia limitat el temps que s’havia pogut destinar a les consultes i el debat al llarg de les sessions.

Com van remarcar les diverses persones que van intervenir en el curs, esperem que aquesta iniciativa tingui continuïtat i que es puguin realitzar més cursos sobre onomàstica en què es pugui tractar i desenvolupar aspectes que no estaven inclosos en aquest i en què es pugui dedicar més temps al treball pràctic i al debat d’acord amb l’interès dels participants.

Joan Anton Rabella
Oficina d’Onomàstica i Societat d’Onomàstica

Mor Jordi J. Costa, soci d’honor de la Societat d’Onomàstica

L’estudiós nord-català Jordi J. Costa (1939-2018) va morir el passat 22 de febrer. Professor de la Universitat de Perpinyà i membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Costa havia destacat entre altres per la seva recerca en l’àmbit de l’antroponímia històrica, tal com posen de relleu el seu monumental RAPPO (repertori i atles patronímic del Departament dels Pirineus Orientals, en dos volums, dels anys 1994 i 2000) o una important contribució, l’any 2015, en el primer número d’Onomàstica, el nou anuari de la nostra Societat, de la qual havia estat nomenat soci d’honor.

El portal de notícies de l’IEC s’ha fet també ressò d’aquesta notícia: https://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=2143

Curs sobre onomàstica catalana: la recerca toponímica

Curs sobre onomàstica catalana: la recerca toponímica

El curs s’iniciarà el 6 de febrer de 2018 i s’impartirà a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona) durant cinc dimarts consecutius, de 16.00 a 18.30 h.

Objectiu del curs
L’objectiu d’aquest curs és oferir una formació fonamental sobre els principis bàsics de l’onomàstica i facilitar les eines per a la recerca i l’ús aplicat de la toponímia.
A partir de la part introductòria sobre el marc teòric, el curs se centrarà en la recerca toponímica, tant per a l’elaboració de monografies o inventaris (recerca sistemàtica) com per a l’aplicació pràctica de la toponímia en diversos camps (recerca puntual).

A qui va dirigit

  • Estudiants de filologia i geografia.
  • Tècnics del Consorci per a la Normalització Lingüística.
  • Correctors i professionals de l’assessorament lingüístic.
  • Personal de l’Administració dels serveis lingüístics i de serveis amb un ús significatiu de la toponímia.
  • Membres de la Societat d’Onomàstica.
  • Membres d’associacions relacionades amb la llengua, com la Societat Catalana de Llengua i Literatura i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.

Programa

  • Els principis fonamentals de l’onomàstica (6 de febrer de 2018)
  • L’onomàstica i la llengua (13 de febrer de 2018)
  • La recerca toponímica (20 de febrer de 2018)
  • La metodologia (recerca sistemàtica) (27 de febrer de 2018)
  • L’aplicació de la recerca toponímica: productes i possibilitats (recerca puntual) (6 de març de 2018)

Preu
130 euros

Formulari de preinscripció

Acte en record d’Enric Moreu-Rey

En el centenari del seu naixement i el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort

Amb l’actuació de la Coral de Filologia de la UB.

Data: Dijous, 30 de novembre de 2017 a les 19 h.
Lloc: Aula Joan Maragall de la Facultat de Filologia de la UB (Gran Via de les Corts Catalanes, 585)

Exposició bibliogràfica, fotogràfica i documental sobre la seva figura i obra

Data: Del 27 de novembre al 15 de desembre de 2017
Lloc: Vestíbul de la Biblioteca de Lletres de la UB

Ho organitza: Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona i la Societat d’Onomàstica.
Hi col·labora: Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, CRAI de la UB i la Coral de Filologia de la UB.

Sortida toponímica a Osor i els seus voltants (Les Guilleries)

El passat dissabte 6 de maig va tenir lloc la segona sortida toponímica de la Societat a Osor. Aquesta activitat, exclusiva per als socis, és una de les noves propostes de l’actual junta per dinamitzar la Societat, trepitjant el territori acompanyats d’especialistes de la zona i posant en relació estudiosos d’onomàstica. El guia de la sortida va ser Fèlix Bruguera, d’Osor, membre de la Societat i especialista en la toponímia del territori.

La visita  va començar al nucli urbà d’Osor, fent una volta a tota la vila, descobrint la seva història, la seva cultura i la toponímia, com Osor, La Selva, Les Guilleries, la Mines, riera de la Noguerola o de les Ribes, font del Borrell, carrer i plaça del Verger, camí de Cercenedes, camí del Ripoll i del Sobirà, camí d’Anglès, torre de Recs, el Poblet, pujada de l’Església, can Becaina, la Plaça, la plaça Vella, can Pardalet Vell, els Nínxols, pont dels Soldats, la Trona, Puig-rodon, carrer de França, carrer Arbreda, el Pont, el pont de les Discòrdies, carrer Major, etc. La passejada es va completar amb comentaris a l’entorn dels noms de casa.

Llavors vam pujar amb cotxe al santuari del Coll fent parada al coll de Nafrè, des d’on es van comentar altres aspectes referits a noms de lloc: el Clascar, el Cerver, el Part, els Aigols, pedra Jugadora, les Quatre Carreteres, la Tàpia, el camí Ral, el Ter, riera d’Osor, Osor, coll de Nafrè, Susqueda, Querós i Osormort –Santa Margariada de Vallors.

Ja al santuari del Coll vam gaudir de la visió de la vall d’Osor i l’orografia que l’envolta: el Coll, Sant Gregori del Toronal, Sant Benet o Portabarrada, Sant Miquel de les Formigues o de Solterra, puig d’Afrau, Rocacorbera, Sant Miquel de Maifrè, Santa Bàrbara, pla de Llancers, coll de Roscall, Santa Creu d’Horta, el sot del Perfundis, les Berbolades, can Bosc, la Coma…

La sortida va finalitzar amb un profitós dinar a Can Sidro amb plats de la comarca.

Recull fotogràfic

Fotografies d’Òscar Bagur. Citeu la font i l’autor si les voleu reproduir.

Homenatge a Josep M. Albaigès

El proper dia 1 d’abril la Societat d’Onomàstica retrà homenatge a Josep M. Albaigès a Juneda, el seu poble natal. Es presentarà el número 5 de la revista Noms, que n’estava dedicada.

L’acte tindrà lloc a les 19 hores al Complex Cultural de Juneda.

Recull fotogràfic

D’esquerra a dreta: Josep Teixidó, catedràtic de l’Institut Josep Lladonosa de Juneda; Antoni Villas, alcalde de Juneda; Joan Tort, president de la Societat d’Onomàstica; i Ventura Castellvell, coordinador de la revista Noms.

III Congrés de la Societat d’Onomàstica (Elda i Petrer, 7 i 8 d’abril de 2016)

Els dies 7 i 8 d’abril tindrà lloc a Elda i Petrer l’XI Jornada d’Onomàstica i el III Congrés de la Societat d’Onomàstica, dedicada a la toponímia i l’antroponímia de l’antiga Governació d’Oriola (comarques del Vinalopó, el Baix Segura i l’Alacantí).

Podeu formalitzar la inscripció a la trobada a través del web de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua: www.avl.gva.es.

Programa del III Congrés (Elda i Petrer 2017)


Recull fotogràfic

Joan Tort participa en la reunió de la Secció d’Onomàstica de l’AVL

El president de la Societat d’Onomàstica, Joan Tort Donada, va participar en la reunió de la Secció d’Onomàstica de l’AVL, per a tractar assumptes d’interés mutu i preparar conjuntament el pròxim congrés, que enguany se celebrarà el mes d’abril a Elda i Petrer, coincidint amb la XI Jornada d’0nomàstica, organitzada per l’Acadèmia. Joan Tort es va reunir amb el president Ramon Ferrer, i també amb l’acadèmic Emili Casanova i tècnics de la institució normativa.

Ramon Ferrer Navarro, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i Joan Tort, president de la Societat d’Onomàstica, en la signatura del conveni.

D’esquerra a dreta: Emili Casanova, Agustí Colomer (Secretari general AVL), Joan Tort (president de la Societat d’Onomàstica), Maite Mollà (Tècnica d’Onomàstica AVL), Jesús Bernat (vicepresident de la Societat d’Onomàstica) i Anna Soriano (Tècnica d’Administració General AVL).

Sílvia Veà, guanyadora deI I Premi Ramon Amigó d’onomàstica catalana

Doctora en Filologia Catalana, professora associada del Departament de Filologia Catalana i sòcia de la Societat d’Onomàstica es proposa, amb el premi, estudiar l’onomàstica de la Torre de l’Espanyol, a la Ribera d’Ebre. Aquest premi, convocat pel Departament de Filologia Catalana de la URV i la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat, recorda la figura del mestre reusenc de l’onomàstica Ramon Amigó i Anglès

D’esquerra a dreta Jordi Agràs, Sílvia Veà, Josep Anton Ferré, Ester Franquesa i Pere Navarro.

La directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa, i el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Anton Ferré, han lliurat el dimarts, 13 de desembre al Rectorat el premi, en presència de les tres filles de Ramon Amigó. Els han acompanyat el professor Pere Navarro, secretari del jurat, i Jordi Agràs, director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat.

La guanyadora Sílvia Veà, doctora en Filologia Catalana per la URV, ja va obtenir el grau de doctora amb una tesi sobre l’onomàstica o estudi de la toponímia (noms de lloc) i de l’antroponimia (noms de persona) emmarcades en una anàlisi lingüística, del seu municipi, Vinebre, de la comarca de la Ribera d’Ebre. El projecte que ha presentat a la convocatòria del premi se centra ara en l’estudi onomàstic del municipi de la Torre de l’Espanyol, amb la idea de continuar més endavant amb Ascó i les Camposines, i completar així la comanda Hospitalera d’Ascó. El jurat va haver d’examinar 8 candidatures al premi, d’una qualitat molt alta en general, fet que va dificultar la decisió, que es va prendre, però, per unanimitat.

El Premi està dotat amb 6.000 €, dels quals la guanyadora ha rebut el 40% en el moment de l’atorgament del Premi. Ara té dos anys per completar el treball, del qual es farà seguiment des del Departament de Filologia Catalana de la URV i de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans. D’aquí a un any, amb la presentació d’un informe sobre l’evolució de la recerca, es farà efectiu el segon pagament, del 30%. I al final del segon any, quan es finalitzi la recerca, es lliurarà el 30% restant.

Durant l’acte d’entrega del premi, s’ha destacat la talla intel·lectual del mestre reusenc de l’onomàstica que dóna nom al premi, Ramon Amigó i Anglès (1925-2011), deixeble d’Enric Moreu-Rey, que va publicar quinze reculls onomàstics i en va assessorar desenes. També s’ha fet referència a la importància que les institucions contribueixin a mantenir ben activa la dinàmica de treball en aquest camp que Ramon Amigó va impulsar amb tanta força, i d’una manera molt especial a les comarques del sud de Catalunya.

En aquesta línia, la Direcció General de Política Lingüística, com a organisme del Govern responsable de la normalització lingüística i toponímica, dirigeix els treballs de la Comissió de Toponímia de Catalunya, que vetlla per tenir cura del patrimoni col·lectiu que representa la toponímia dins del patrimoni lingüístic i cultural de Catalunya. Alhora, i justament amb aquesta finalitat, es troba a disposició del públic un espai sobre toponímia al web de la llengua catalana, amb la voluntat de difondre les informacions relacionades amb aquest tema. En aquest sentit, el Premi Ramon Amigó i Anglès és un projecte que contribueix també a donar a conèixer de manera més activa aquesta part del patrimoni lingüístic.

Aquest premi el convoquen el Departament de Filologia Catalana de la URV, a través de la Fundació URV, i la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat.

Via: http://diaridigital.urv.cat/silvia-vea-guanyadora-dei-i-premi-ramon-amigo-donomastica-catalana/

Presentació de la V Jornada de la Societat d’Onomàstica a Valls

La cinquena Jornada de la Societat d’Onomàstica, que ha estat acollida per l’Institut d’Estudis Vallencs, tot fent-la confluir amb la Jornada d’Onomàstica de l’Alt Camp i Muntanyes de Prades, vol representar una nova fita en la línia de l’activitat de promoció pública de la ciència onomàstica que porta a terme la nostra Societat des de la seva fundació.

Una promoció que, ja de bon principi, es va anar concretant en els Col·loquis: un tipus de trobada adreçada específicament als estudiosos de l’onomàstica i a les persones interessades o vinculades d’una manera o una altra en aquest camp. Els seus prolegòmens es remunten a la reunió que el professor Moreu-Rey va organitzar a la Sala de Comalats l’any 1973, però el primer col·loqui concebut i identificat com a tal va tenir lloc a Vic el 1980, tot coincidint cronològicament amb la fundació de la Societat d’Onomàstica.

És interessant recordar, en aquest punt, que el format col·loqui, signe d’identitat per excel·lència de les activitats de difusió de la Societat d’Onomàstica des d’aleshores, es va mantenir de forma ininterrompuda fins al 2009, amb la trenta-sisena edició, a les Borges Blanques. Amb la idea  d’adaptar la convocatòria a les exigències dels nous temps , a partir del 2010 es va començar a materialitzar, a partir d’una iniciativa de la Junta ratificada en Assemblea, allò que podríem anomenar la seva “versió moderna”: és a dir, un esquema de convocatòries mixt, que alterna dos anys de jornada amb un de congrés. Des d’aleshores hem celebrat una primera jornada a Lloret, aquell any esmentat; un primer congrés a Barcelona el 2011, que es va refondre a la pràctica amb el XXIV Congrés de l’ICOS a Barcelona; sengles jornades a València el 2012 i a Esterri d’Àneu el 2013; el congrés de Manacor el 2014, la jornada de Móra d’Ebre-Ascó l’any passat i, enguany, la jornada de Valls a la qual donem inici.

En síntesi, doncs, i per als amants de les xifres: un total de quaranta-tres trobades onomàstiques per als darrers quaranta-tres anys (prenent la Sala de Comalats com a punt d’arrencada). Amb diferents formats, amb intervals de temps entre l’una i l’altra no sempre idèntics, i amb diferents grups de persones, darrere de tot, promovent-les; però fidels sempre, en qualsevol cas, a l’objectiu últim de la Societat: promoure l’estudi, la defensa i la difusió de l’onomàstica, entesa com a “ciència dels noms propis”, en el sentit més ampli i més obert de l’expressió. Entenent que els noms, més enllà de la seva intangibilitat, són un patrimoni cultural comú present en tots els territoris i en totes les llengües, i que, a més a més, operen a totes les escales (per damunt del fals dilema “localisme”/”universalisme”), connectant, també, una multiplicitat de camps de coneixement (cap coneixement, en el fons, no és aliè a la toponímia, l’antroponímia i la ciència dels noms en general).

L’activitat pública projectada en el territori per la Societat d’Onomàstica al llarg d’aquests trenta-sis/quaranta-tres anys (segons que agafem el 1980 o el 1973 com a data de referència inicial) permet seguir amb claredat, en qualsevol cas, la seva “filosofia” com a entitat: optar per la cooperació (més que no pas la “competència”), com a pauta general orientada a la ‘suma d’esforços’; per la descentralització (enfront dels perills de la “centralització”), com a divisa d’acció, fonamentada en la idea de la xarxa com a sistema de relacions; i, sobretot, per una voluntat de ser (una voluntat que explica la persistent tasca de “suplència” exercida per l’entitat, enfront de les mancances i les discontinuïtats existents en el nostre cap d’actuació tant en el pla acadèmic com en l’institucional).

No podem cloure aquests mots introductoris sense assenyalar una circumstància de primer ordre que concorre en la Jornada d’Onomàstica d’avui a Valls: el fet de celebrar-la al Camp de Tarragona, l’epicentre per excel·lència dels estudis onomàstics a casa nostra; un territori que té en els noms de Josep Iglésies, Ramon Amigó i Albert Manent uns referents obligats. No només per la rellevància de la tasca personalment duta a terme; també, per la capacitat de promoure estímuls i d’incentivar voluntats de recerca en tot allò relacionat amb el nostre àmbit. Una noble comesa que no hem de perdre en cap cas de vista; perquè som conscients que, al cap i a la fi, lluitar pels noms és lluitar per la identitat.

Joan Tort i Donada
President de la Societat d’Onomàstica
26 de novembre de 2016

V Jornada de la Societat d’Onomàstica (Valls, 2016)

El dissabte 26 de novembre de 2016 se celebrarà a Valls la Jornada d’onomàstica de l’Alt Camp i Muntanyes de Prades, que també és la V Jornada de la Societat d’Onomàstica, organitzada juntament amb l’Institut d’Estudis Vallencs i que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Valls i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Esperam comptar amb la vostra participació o assistència.


Recull fotogràfic de la jornada

La Societat d’Onomàstica signa un conveni de col·laboració amb l’IEC

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Societat d’Onomàstica han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’organitzar activitats investigadores, establir relacions científiques amb societats o institucions similars i organitzar col·loquis i conferències en l’àmbit de l’onomàstica, a més de conservar i difondre el patrimoni onomàstic català. Han signat el conveni el president de l’IEC, Joandomènec Ros, i el president de la Societat d’Onomàstica, Joan Tort. En la signatura han estat presents el cap de l’Oficina d’Onomàstica, Joan Antoni Rabella, i la presidenta de la Secció Filològica, M. Teresa Cabré.

La Societat d’Onomàstica és una entitat constituïda el 1980 i adherida recentment a l’IEC. Fomenta l’inventari, l’estudi i la defensa de l’onomàstica; edita una publicació periòdica i monografies especialitzades; ofereix assessorament tècnic a persones i col·lectius; organitza col·loquis i conferències, i elabora inventaris de bibliografia i documentació sobre onomàstica.

Font: http://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=1786

Convocat el Premi d’Investigació Ramon Amigó

La Universitat Rovira i Virgili, a través de la Fundació URV i del Departament de Filologia Catalana, i amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, convoca el I Premi Ramon Amigó i Anglès.

El Premi Ramon Amigó i Anglès es concedeix a treballs de recerca que tinguin com a objectiu la confecció d’inventaris de noms de lloc i de persona. En igualtat de condicions es valoraran preferentment els treballs que ajudin a acabar de completar l’estudi de l’àrea geogràfica corresponent a l’àmbit de la Universitat Rovira i Virgili.

26è Congrés ICOS (Hongria, agost-setembre 2017)

El 26è Congrés de la International Congress of Onomastic Sciences se celebrarà del dia 27 d’agost a l’1 de setembre, a Debrecen (Hongria).

El nostre president, Joan Tort, és membre del comitè cienftífic.

Els temes proposats són:
L1. Onomàstica general
L2. Toponímia
L2.1. Qüestions teòriques sobre la descripció dels noms de lloc / Tipologia descriptiva dels noms de lloc
L3. Els noms personals
L3.1. Qüestions teòriques sobre la descripció dels noms personals / Tipologia descriptiva dels noms personals
L4. Altres noms
L5. Els noms en la literatura

Web del congrés: http://icos2017.unideb.hu/en/

XI Jornada d’Onomàstica de l’AVL i III Congrés de la Societat d’Onomàstica (Elda i Petrer, abril 2017)

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Societat d’Onomàstica, juntament amb els ajuntaments d’Elda i Petrer organitzen la XI Jornada d’Onomàstica de l’AVL i III Congrés de la Societat d’Onomàstica que es duran a terme a Elda i Petrer, els dies 7 i 8 d’abril de 2017.

Temes:

  • Toponímia i antroponímia de la Governació d’Oriola (l’Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, el Baix Vinalopó, el Baix Segura i l’Alacantí)
  • Onomàstica de contacte

Conferenciants i ponents:
José Enrique Gargallo, Carmel Navarro, Robert Pocklington i José Ramón Valero Escandell

Comunicacions:
La data límit de presentació de comunicacions és el 31 de desembre de 2016. Per a poder presentar una comunicació s’ha d’enviar un correu a Maite Mollà (molla_marvil@gva.es) amb el títol i un breu resum (20 línies com a màxim).

Agricultura retola els barrancs del terme per a valorar i difondre els noms tradicionals de l’entorn rural

La Regidoria d’Agricultura, Medi Ambient i Canvi Climàtic ha començat aquest matí a instal·lar els rètols amb els noms tradicionals de camins i barrancs del terme municipal, amb l’objectiu de posar en valor aquestes àrees i donar a conéixer la seua importància històrica entre la població. En total, s’instal·laran 53 senyals verticals en sis barrancs. El barranc de Ràtils ha sigut un dels primers a retolar-se, amb un nom tradicional acreditat almenys des del segle XIV.

El regidor d’Agricultura, Josep Pasqual Sancho, acompanyat del responsable de l’empresa encarregada dels treballs, Maquiver, ha supervisat aquest matí la col·locació dels senyals, que se situaran en encreuaments de camins i torrenteres dels barrancs de Ràtils, Riu Sec, l’Espaser, Roig, Pitoto, Avellana o Sant Antoni. Amb aquesta mesura, Sancho pretén impulsar el coneixement de la toponímia rural del terme vila-realenc, treball per al qual s’ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal. En aquells punts en els quals ja existia algun tipus de senyalització, s’aprofiten els materials amb l’objectiu d’ajustar al màxim els costos.

Després de la retolació d’aquests 53 punts, la intenció del Departament d’Agricultura és completar el projecte amb una segona fase, quan hi haja disponibilitat pressupostària, que facilite a la ciutadania el coneixement de l’origen històric i característiques dels barrancs del terme. Per a aconseguir-ho, una de les principals opcions que es baralla és la col·locació en els senyals verticals de codis QR que remeten els usuaris a la informació detallada de cada barranc.

Via: http://www.vila-real.es/portal/p_20_contenedor1.jsp?seccion=s_fnot_d4_v1.jsp&contenido=38645&tipo=8&nivel=1400&language=ca&codResi=1

III Jornada sobre els parlars valencians de base castellano-aragonesa, valenciano-aragonesa i castellano-murciana

Organitzada per l’Ajuntament de Villar del Arzobispo, els Departaments de Filologia Catalana i de Filologia Espanyola de la Universitat de València, i ARALEX (Departamento de Lingüística General e Hispánica de la Universidad de Zaragoza), es durà a terme el 2 de novembre a València i els dies 4 i 5 de novembre a Villar del Arzobispo.
 
Inscripció:
Preu: 30 euros / 20 € per a estudiants (Dóna dret al dinar, Actes i materials del Congrés i Certificat Oficial, i es farà el dia 4 a Villar del Arzobispo)
Enviar un email a César Salvo (salvocesar@hotmail.com) o a Emili Casanova (Emili.casanova@uv.es).
 
Ho patrocina:
Casa Rural La Boticaria (Fa preus especials als assistents al congrés. Es pot reservar al telèfon 645 98 45 37)

Enric Prats i Jordi Manent entrevistats a “1 món.cat” sobre el llibre “Noms de lloc, llinatges i renoms de Vilaplana”

El programa “1 món.cat” de l’1 e maig de 2015, a la secció “Tastets”, que emet la Xarxa de televisions locals de Catalunya, va entrevistar a Enric Prats i Jordi Manent sobre el llibre Noms de lloc, llinatges i renoms de Vilaplana, un dels llibres pòstums d’Albert Manent.
 
Podeu veure l’entrevista a http://www.xiptv.cat/1moncat/capitol/un-tast-de-toponims

Back To Top