skip to Main Content
Menu
Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona info@onomastica.cat

Presentació de la V Jornada de la Societat d’Onomàstica a Valls

La cinquena Jornada de la Societat d’Onomàstica, que ha estat acollida per l’Institut d’Estudis Vallencs, tot fent-la confluir amb la Jornada d’Onomàstica de l’Alt Camp i Muntanyes de Prades, vol representar una nova fita en la línia de l’activitat de promoció pública de la ciència onomàstica que porta a terme la nostra Societat des de la seva fundació.

Una promoció que, ja de bon principi, es va anar concretant en els Col·loquis: un tipus de trobada adreçada específicament als estudiosos de l’onomàstica i a les persones interessades o vinculades d’una manera o una altra en aquest camp. Els seus prolegòmens es remunten a la reunió que el professor Moreu-Rey va organitzar a la Sala de Comalats l’any 1973, però el primer col·loqui concebut i identificat com a tal va tenir lloc a Vic el 1980, tot coincidint cronològicament amb la fundació de la Societat d’Onomàstica.

És interessant recordar, en aquest punt, que el format col·loqui, signe d’identitat per excel·lència de les activitats de difusió de la Societat d’Onomàstica des d’aleshores, es va mantenir de forma ininterrompuda fins al 2009, amb la trenta-sisena edició, a les Borges Blanques. Amb la idea  d’adaptar la convocatòria a les exigències dels nous temps , a partir del 2010 es va començar a materialitzar, a partir d’una iniciativa de la Junta ratificada en Assemblea, allò que podríem anomenar la seva “versió moderna”: és a dir, un esquema de convocatòries mixt, que alterna dos anys de jornada amb un de congrés. Des d’aleshores hem celebrat una primera jornada a Lloret, aquell any esmentat; un primer congrés a Barcelona el 2011, que es va refondre a la pràctica amb el XXIV Congrés de l’ICOS a Barcelona; sengles jornades a València el 2012 i a Esterri d’Àneu el 2013; el congrés de Manacor el 2014, la jornada de Móra d’Ebre-Ascó l’any passat i, enguany, la jornada de Valls a la qual donem inici.

En síntesi, doncs, i per als amants de les xifres: un total de quaranta-tres trobades onomàstiques per als darrers quaranta-tres anys (prenent la Sala de Comalats com a punt d’arrencada). Amb diferents formats, amb intervals de temps entre l’una i l’altra no sempre idèntics, i amb diferents grups de persones, darrere de tot, promovent-les; però fidels sempre, en qualsevol cas, a l’objectiu últim de la Societat: promoure l’estudi, la defensa i la difusió de l’onomàstica, entesa com a “ciència dels noms propis”, en el sentit més ampli i més obert de l’expressió. Entenent que els noms, més enllà de la seva intangibilitat, són un patrimoni cultural comú present en tots els territoris i en totes les llengües, i que, a més a més, operen a totes les escales (per damunt del fals dilema “localisme”/”universalisme”), connectant, també, una multiplicitat de camps de coneixement (cap coneixement, en el fons, no és aliè a la toponímia, l’antroponímia i la ciència dels noms en general).

L’activitat pública projectada en el territori per la Societat d’Onomàstica al llarg d’aquests trenta-sis/quaranta-tres anys (segons que agafem el 1980 o el 1973 com a data de referència inicial) permet seguir amb claredat, en qualsevol cas, la seva “filosofia” com a entitat: optar per la cooperació (més que no pas la “competència”), com a pauta general orientada a la ‘suma d’esforços’; per la descentralització (enfront dels perills de la “centralització”), com a divisa d’acció, fonamentada en la idea de la xarxa com a sistema de relacions; i, sobretot, per una voluntat de ser (una voluntat que explica la persistent tasca de “suplència” exercida per l’entitat, enfront de les mancances i les discontinuïtats existents en el nostre cap d’actuació tant en el pla acadèmic com en l’institucional).

No podem cloure aquests mots introductoris sense assenyalar una circumstància de primer ordre que concorre en la Jornada d’Onomàstica d’avui a Valls: el fet de celebrar-la al Camp de Tarragona, l’epicentre per excel·lència dels estudis onomàstics a casa nostra; un territori que té en els noms de Josep Iglésies, Ramon Amigó i Albert Manent uns referents obligats. No només per la rellevància de la tasca personalment duta a terme; també, per la capacitat de promoure estímuls i d’incentivar voluntats de recerca en tot allò relacionat amb el nostre àmbit. Una noble comesa que no hem de perdre en cap cas de vista; perquè som conscients que, al cap i a la fi, lluitar pels noms és lluitar per la identitat.

Joan Tort i Donada
President de la Societat d’Onomàstica
26 de novembre de 2016

Back To Top