(València, 1911 – 1981)
Llicenciat en dret i en filosofia i lletres, estudià a les universitats de València i Madrid. Amplià la seva formació al Centro de Estudios Históricos de Madrid, sota la direcció del filòleg Ramón Menéndez Pidal i de Navarro Tomás. Col·laborà com a enquestador en l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica i recorregué el territori dels Països Catalans per dedicar-se a les enquestes de la part catalana de l’obra. Anà a viure a Mallora de 1943 fins a 1959, on es dedicà al seu treball científic i a les classes d’idiomes, i on col·laborà també en la redacció del Diccionari Català-Valencià-Balear, juntament amb Alcover i Francesc de Borja Moll. Féu les darreres enquestes per a l’Atlas i s’encarregà de preparar la publicació d’aquesta gran obra dialectològica (el primer volum fou presentat en el Congrés de Filologia Romànica d’Estrasburg, 1962). Els anys setanta entrà com a professor de llengua valenciana a la Universitat i, concretament el 1979, com a catedràtic de lingüística valenciana. Intervingué en congressos internacionals i es dedicà a escriure. Fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i del Centre de Cultura Valenciana, membre corresponent de l’Academia Española, “Magister” de l’Escola Lul·lística de Mallorca i col·laborador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. L
Les seves obres més destacades són: La llengua dels valencians (1931, quarta edició 1972), Gramàtica valenciana (1950), Els poetes romàntics de Mallorca (1950), Calendari de refranys (1951), Els vents segons la cultura popular (1952), Els molins de vent de Mallorca (1955), Els parlars romànics de València i Mallorca anteriors a la Reconquista (1955 i 1961), Les barraques valencianes (1957), Els pobles valencians parlen els uns dels altres (tres volums, 1963-68), Els valencians i la literatura autòctona en els segles xvi, xvii i xviii (1963), Les generacions literàries en la Renaixença al País Valencià (1968) i La Ciutat de València (1971). Col·laborà també en l’Enciclopedia Lingüística Hispánica (1960), en la Història del País Valencià (1965), la Història de Catalunya (dirigida per J.Reglà) i en les revistes Bolletí del Diccionari, Anales del Centro de Cultura Valenciana, Revista de Filología Española, Estudis Romànics, Estudios Lulianos, etc. Rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1974) i el premi de la Unitat de la Llengua (1981) pel primer volum de la seva Aproximació a la història de la llengua catalana, iniciada el 1980.
