(Ciutadella, 1903 – Palma de Mallorca, 1991 )
Entre 1912 i 1920 estudià humanitats, filosofia i teologia al seminari de Menorca. Treballà com a lingüista i editor i visqué a Mallorca per dedicar-se a la seva feina en el Diccionari català-valencià-balear. Es dedicà un temps a fer les enquestes dialectals pels Països Catalans i col·laborà al Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. El 1931 publicà una Ortografia mallorquina segons les Normes de l’Institut. Després de la mort d’Alcover inicià una etapa diferent, d’entesa amb amb l’Institut d’Estudis Catalans, i proporcionà al Diccionari un criteri més rigorós. L’any 1934, fundà la Biblioteca Les Illes d’Or i fou l’inici de l’Editorial Moll. Aquesta tasca a l’editorial es veié interrompuda per la guerra civil i no fou fins l’any 1941 que reprengué l’activitat i la redacció del Diccionari. Fou un home molt treballador, que dedica la seva vida a l’estudi, allunyat de la vida pública i política. La seva tasca per la difusió de la cultura catalana a Mallorca fou molt important: conferències, classes, gramàtiques normatives, articles de divulgació lingüística, i la fundació de l’Obra Cultural Balear (1962).
L’any 1952, a part dels seus nombrosos articles sobre lingüística i folklore, publicà la Gramática histórica catalana. Més tard veieren la llum Els llinatges catalans (1959) i Un home de combat (Mossèn Alcover) (1962). L’any 1970 publicà el primer volum de les seves memòries amb el títol Els meus primers trenta anys (1903-1934) i el 1975 el segon, Els altres quaranta anys. Fou doctor honoris causa per les universitats de Basilea i de Barcelona (1976), de Palma de Mallorca (1983), de València (1984), etc. Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans i vicerector de l’Estudi General Lul·lià. Fou mereixedor de diversos premis i guardons: 1971 rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 1978 el premi Ossian de la RF d’Alemanya i el 1983 la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres.
