Skip to content
Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona info@onomastica.cat

Francesc Carreras Candi

(Barcelona, 1862-1937)

Es llicencià en dret a Barcelona el 1882 i fou advocat, historiador i polític. Es dedicà als estudis arqueològics, la recerca documental i la divulgació periodística, l’excursionisme científic, etc. Fou president de la Joventut Conservadora (1890), regidor de l’ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista (1891-1922) i president de la comissió d’Eixample (1918-22). En el seu càrrec de regidor va promoure la publicació dels documents inèdits de l’Arxiu Municipal: el Manual de novells ardits o Dietari de l’antic consell barceloní (des del 1892) i, en col·laboració amb Bartomeu Gunyalons, les Rúbriques de Bruniquer (1912-16). El 1928 publicà Les drassanes barcelonines, sos inventaris i restauració. Fou també professor d’història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans (1903-05) i a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. El 1898 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou president (1918-31; 1934-37), i contribuí a la fundació del butlletí d’aquesta entitat (1901), on publicà nombrosos treballs històrics. Dirigí els primers números del “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”, i fou vicepresident de l’entitat (1912). Fou cònsol de la República Dominicana des del 1900, i gerent de la Companyia per a la canalització de l’Ebre des de 1924. 

Els temes de les seves obres foren variats: els castells catalans i la vida cavalleresca, els jueus, la inquisició, les ordinacions urbanes de bon govern a Catalunya, el notariat i la numismàtica, i pel que fa a la filologia, l’iberisme i la toponímia. La seva obra principal, però, és La ciutat de Barcelona (1916), la primera història sobre la formació urbana de la ciutat. Es va redactar directament sobre fons documentals i es convertí en una interessant obra de conjunt publicada sobre Barcelona. És un dels volums de la Geografia General de Catalunya (~1908-18), obra que ell dirigí. Continuà el treball d’equip iniciat amb aquesta obra en El folklore y costumbres de España (1933). Col·laborà en la premsa (La Ilustració CatalanaLa Vanguardia, Las Noticias) i dirigí Revista Mercedaria (1918). Usà el pseudònim de Cèsar Cardiran. Publicà uns 140 articles sobre filatèlia i fundà la Societat Filatèlica Catalana (1901), que presidí. 

Altres obres seves són: Pere Joan Ferrer, militar i senyor del Maresme (1892), Lo castell de la Roca del Vallès (1895), Notas históricas de Sarriá (1897), Dietari de la guerra a Cervera (1907), Orígenes de la enfiteusis en Barcelona durante los siglos xi y xii (1909), Narraciones montserratinas (1911), La Via Laietana (1913), La Creu Coberta (1919), Desafiament a Catalunya en el segle xvi, amb Siegfried Bosch (1936), i, pòstumament, Cataluña ilustrada (1940) i La navegación en el río Ebro (1940), aquesta última en col·laboració amb A. Gallardo.

Recursos

Back To Top