(Barcelona, 1917 – 1992)
Erudit i professor, fou el fundador l’any 1980 de la Societat d’Onomàstica, entitat de la qual fou el secretari general i principal impulsor durant tots els anys en què ell n’estigué al capdavant. Durant els anys de joventut dirigí el Teatre Universitari de Catalunya (1934). Durant la guerra civil, fou voluntari al front republicà i més tard acabà els estudis a Tolosa (Llenguadoc) i a Barcelona i es doctorà en lletres. Fou professor de l’Institut Francès de Barcelona i de la Universitat de Barcelona en les seccions de francès i català. Les seves obres són diverses: Sartine, un barceloní a la cort de Maria Antonieta (1955), El naixement del metre (1956), Els immigrants francesos a Barcelona (1959), El pro i els contra dels Borja (1958), Revolució a Barcelona el 1789 (1968) i Memorial de Greuges de 1760 (1968). Es va especialitzar en el segle xviii i ho demostrà en obres com El pensament il·lustrat a Catalunya (1967). Una de les seves grans aportacions, però, fou en el camp de la toponomàstica, amb obres bàsiques com: La rodalia de Caldes de Montbui (1961), Els noms de lloc. Introducció a la toponímia (1966), Toponímia Catalana. Assaig de bibliografia (1975), Renoms, motius, malnoms i noms de casa (1981), Els nostres noms de lloc (1982) i la tesi, inèdita, sobre sant Martí a Catalunya.
