L’onomàstica és l’estudi dels noms propis en general, tant de persona (antroponímia) com geogràfics (toponímia).
 
Va néixer a mitjan segle XIX de la mà de la lingüística històrica fins a consolidar-se progressivament com a disciplina autònoma, molt relacionada amb ciències humanes com la història, la lingüística, la geografia, l’antropologia, entre d’altres. Nombrosos estudiosos han conreat aquesta disciplina amb dedicació i rigor, i és abundant i variada la bibliografia sobre el tema, sobretot de reculls toponomàstics.
 
Aquests són alguns dels estudiosos que han destacat en l’àmbit de l’onomàstica catalana:
 

• Josep Balari i Jovany
• Francesc Carreras Candi
• Antoni Maria Alcover i Sureda 
• Francesc de Borja Moll
• Josep Mascaró Pasarius
• Manuel Sanchis Guarner
• Joan Coromines i Vigneaux
• Antoni M. Badia i Margarit
• Enric Moreu-Rey
• Vicenç Rosselló Verger
• Ramon Amigó i Anglès
• Albert Manent i Segimon

• Selecció d'enllaços d'onomàstica
• Onomàstica Catalana. Toponímia i antroponímia. Bibliografia (1992-2008) que es troba en el Centre de Documentació de la Generalitat de Catalunya.
• Onomàstica Catalana. Obres seleccionades i comentades del Centre de Documentació.

 
Accediu a la BASE DE DADES DE PREMSA sobre onomàstica.