(Premià de Dalt, 1930)
 
Llicenciat en dret i en filologia catalana. President de la Societat d’Onomàstica des de 1992. És autor dels llibres Hoste del vent (1949) i La nostra nit (1951), d’una biografia de Carles Riba (1963), i de diversos estudis i retrats: Josep Carner i el noucentisme (1969), Literatura catalana en debat (1969), La literatura catalana a l'exili (1976), Jaume Bofill i Mates / Guerau de Liost (1980), L'església clandestina durant la guerra civil 1936-1939 (1984), Escriptors i editors del nou-cents (1984), Solc de les hores (retrats d'escriptors i de polítics) (1988), Semblances contra l'oblit. Retrats d'escriptors i de polítics (1990), Retorn a abans d'ahir (1993), Marià Manent. Biografia íntima i literària (premi Ramon Llull 1995), Del Noucentisme a l'exili (1997), La memòria del llop al Camp de Tarragona (2000), Tomàs Garcés, entre l’Avantguarda i el Noucentisme (2001) i El llop a Catalunya (2004). Fou coordinador del Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya (3 vols., 2001). En el camp de l’onomàstica és autor de Noms populars de núvols, boires i vents del Baix Ebre i Baix Llobregat (2002), Llunari de noms i mots: qüestions d’onomàstica, dialectologia i despoblament (2003), Noms populars de núvols, boires i vents del Vallès Occidental (2004), amb J.Cervera, i més concretament en el camp de la toponímia Toponímia de l'Aleixar i del seu terme (1962) i Capafonts (1981). Fou director general de Difusió Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1980-88) i director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya (2000-04). Col·labora regularment a la premsa.
 
UOC: noms propis, Albert Manent
Dialnet: Albert Manent
Societat Catalana de Geografia